Hoteleria i comerç

Hoteleria i comerç no poden cobrir els llocs de feina d'estiu

Hotels i restaurants atribueixen la falta d’empleats a la pèrdua d’atractiu de les condicions al país respecte d’altres zones turístiques

Hoteleria i comerç no poden cobrir els llocs de feina d'estiuFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Desenes d’anuncis de feina es repeteixen a la porta dels establiments i a les pàgines dels diaris. La majoria es mantenen des de fa setmanes i obliguen els negocis a donar servei als clients amb les plantilles sense completar en una situació que ja es va produir l’estiu passat. “Tenim autèntica necessitat i l’empresariat està molt preocupat”, assegura des de la Unió Hotelera Joan Andoni Azurmendi, que remarca que es tracta d’una problemàtica generalitzada “perquè qui més qui menys té dificultats i són molt altes. Estem parlant de xifres de tres dígits en total” dels llocs de treball que caldria cobrir ara mateix al Principat i de totes les tipologies. Cuiners, cambrers de sala i de pisos, rentaplats, recepcionistes són les vacants que ofereix hoteleria i restauració, però també hi ha una gran quantitat de places de dependent per a diferents sectors sense candidats.

Azurmendi assenyala que la temporada turística a Espanya i França està sent força bona i està molt ple a tot arreu, i atribueix la falta de treballadors “a la pèrdua d’atractiu per al personal pels preus i la dificultat per trobar pisos, i perquè a Espanya tenen prestació d’atur i lògicament algú que ve a treballar posa en una balança les coses positives i no ve perquè ara les zones de platja d’Espanya són molt més competitives”. I hi afegeix els problemes dels empresaris per incloure la mà d’obra que està disposada a treballar a Andorra dins de les quotes d’Immigració. “A l’hivern s’obren una mica més però a l’estiu és complicat perquè Govern demana set anys d’experiència i és molt”, i es queixa de la feina administrativa feixuga que s’ha de fer “perquè cal molta paperassa per portar un no comunitari i dels països que venen, l’Argentina, el Brasil, Colòmbia... no són tan organitzats per tenir els documents”.

MÉS A PARRÒQUIES ALTES

La mancança d’empleats és més acusada, segons Autèntics Hotels, “en els hotels de les parròquies altes, perquè tanquen en primavera i a l’estiu quan volen obrir no troben personal perquè tenen poca plantilla fixa i molts contractes temporals”, assevera la presidenta, Cristina Canut. Puntualitza que abans era més fàcil contractar “qualsevol d’un país comunitari, li podies fer un permís i ara no és tan fàcil”, i planteja com a possibilitat per solucionar aquestes dificultats “que es poguessin allargar els permisos que es donen per a la temporada d’hivern”. Canut es queixa que “l’administració no té en compte que molts hotels tanquen fins al 15 de juliol i no troben quota després”, i afirma que aquesta problemàtica fa que “fins i tot alguns empresaris com que al juliol no es treballa gaire fort es plantegin tancar fins a l’octubre”. Una reflexió coincident amb la que han fet alguns empresaris associats a la Unió Hotelera, “que s’han plantejat si val la pena obrir els dos mesos d’estiu”, exposa Azurmendi, alhora que reclama que “s’ha de resoldre el problema del personal al país perquè és molt important, la situació és molt complicada i es repeteix cada any”.

La major preocupació dels empresaris és que la falta de personal no repercuteixi en la qualitat del servei que es presta al client. Les solucions que s’adopten “en el cas d’hotels grans de cadena són suplir les mancances movent el personal d’un establiment a un altre dins de la mateixa empresa, i en els més petits i familiars posant-se a treballar els mateixos”, indica Cristina Canut. Azurmendi ressalta que els empresaris “intentem que el servei no es vegi afectat, però si no tens tot el personal és complicat i el que han de fer els empleats són més hores i sempre estem ratllant l’alegalitat, perquè ens veiem en l’obligació de donar servei”, i precisa que no hi ha cap altre tipus de negoci que estigui més subjecte a la crítica i tingui més queixes que l’hoteleria “amb les pàgines web, i de vegades els que opinen ni hi han estat i poden fer molt de mal”.

Una altra manera de cobrir els llocs de feina vacants és posant empleats amb una altra qualificació “i el xef acaba fent de rentaplats i això és caríssim”, lamenta el vocal de la Unió Hotelera, que recalca que “moltes vegades no disposar de personal no és per un tema de preu, sinó que no en trobem i moltes vegades estalviem en sous de personal sense voler”. Joan Andoni Azurmendi sosté que la solució per acabar amb “aquesta lluita constant i dura” de cada estiu per contractar empleats seria que “Andorra deixi de ser estacional i tingui turisme i personal durant els dotze mesos de l’any”.

UN 20% DE LLOCS VACANTS

El comerç pateix les mateixes dificultats per tancar les plantilles que els hotels i els restaurants. La presidenta de l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres defineix la situació afirmant que “sempre falta un 20% d’empleats” però té una altra explicació sobre el que succeeix. Rosa Pascuet considera que hi ha un problema amb la predisposició dels empleats i emfatitza que “la gent desapareix a l’estiu, no vol treballar, i Andorra és un país fàcil per trobar feina quan torni”. L’empresària destaca que pels anuncis que tenen posats als establiments “no ve ningú i necessitem gent que sigui venedora, que atengui bé, gent de la professió”, i insisteix que és un escenari en el qual conviuen tots els negocis i “totes les botigues necessitem gent i donar un bon servei perquè la gent vingui”.

Pascuet rebutja que la falta d’interès dels empleats tingui a veure amb la remuneració que s’ofereix, “i no es tracta de pagar o no pagar perquè cada botiga és un món”, i al·lega que hi ha d’altres raons, “com ara que la feina de venedor no està dignificada i la gent es pensa que la pot fer qualsevol”, i comenta les condicions que la gent accepta en d’altres llocs. “Els joves van a Londres i comparteixen pis i aquí no ho fan i les hores es paguen o es recuperen, som un país turístic, és agost i tots hem de fer un esforç”, remarca, alhora que afegeix que “estem vivim en el millor país però no es pot pretendre treballar per no fer res”.

tracking