justícia
Adellach, Cabeza i Arias, nous membres del Consell Superior
L’exministra és la candidata del Copríncep episcopal; el psiquiatre, del francès, i l’advocada aspira a ser l’elegida de batlles i magistrats
Adellach, Cabeza i Arias, nous membres del Consell Superior
Els membres del Consell Superior de la Justícia (CSJ) arriben després de sis anys al final del mandat a la tardor. No tots: quatre dels cinc. La jurista Carme Torres va ser nomenada per Govern i va jurar per sis anys a mitjan mes passat en substitució de Jaume Sansa, mort mesos abans. Dels quatre restants, ni Jordi Visent, nomenat pel Copríncep episcopal, ni Josep Maria Cairat, elegit pels membres del cos judicial, poden repetir. La Constitució estableix a l’article 89 que “no poden ésser reelegits més d’una vegada consecutiva”. I Visent i Cairat ho van ser el 2011. Per substituir el primer la candidata és l’exministra i ex-consellera general Olga Adellach. Per ocupar el lloc de Cairat l’aspirant és l’advocada Clàudia Arias. Hi haurà un tercer relleu. Malgrat que el membre que representa el Copríncep francès, Antoni Aleix, podria repetir, ha anunciat que no vol seguir. I és aquesta plaça la que ocuparia el psiquiatre Joan Cabeza.
Arias és advocada col·legiada i la seva trajectòria ha estat vinculada al món del dret. Ha exercit com a lletrada i ha estat secretària judicial. La trajectòria d’Adellach, economista de formació, ha estat estretament vinculada a la política. Ha estat consellera general des del 1992 en diferents legislatures i presidenta i membre de diferents comissions parlamentàries. Va ser escollida per última vegada el 2009 per la circumscripció d’Ordino com a candidata de DA. També ha tingut responsabilitats executives amb diversos governs liberals. Secretària d’Estat d’Agricultura i posteriorment ministra d’Agricultura i Medi Ambient del 1998 al 2005. Finalment, Cabeza, psiquiatre amb consulta a la clínica de Meritxell, és un col·laborador habitual de la justícia per la seva tasca de pèrit.
El representat del cos judicial és l’únic dels 5 membres del Consell Superior que s’escull per votació de batlles i magistrats. De tal forma que precisa que els que volen optar al càrrec hagin de formalitzar la corresponent candidatura. En tots els casos es demana que siguin “andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l’administració de justícia”, segons queda estipulat a la Constitució. Els altres quatre membres són nomenats un per cada Copríncep, un pel síndic general i un per Govern –en aquest cas la plaça ja està coberta–. Enric Casadevall és l’actual president de la institució escollit per Sindicatura i pot repetir en només haver fet un mandat.
La controvèrsia
Malgrat que la designació és facultat del síndic, la reelecció de Casadevall no és del grat d’una part destacada del gabinet Martí, i del mateix cap de Govern. En el si de l’executiu hi ha discrepàncies importants respecte a la seva feina i, a banda, es considera problemàtic que el seu germà, l’exmagistrat a Estrasburg Josep Casadevall, sigui l’advocat dels germans Cierco, en clar enfrontament amb l’executiu. Respecte a la seva tasca, els desacords fonamentals són que s’ha constatat un excessiu intervencionisme en la justícia i les disfuncions en el programari informàtic que s’ha posat en marxa per modernitzar i agilitar l’administració de justícia.
I si al Govern hi ha clares discrepàncies amb la seva continuïtat, la subsíndica defensa tot el contrari. Mònica Bonell, que va compartir consolat a Canillo amb l’actual president de l’òrgan de govern de la justícia, estaria, segons fonts consultades, intercedint en el seu favor. Tanmateix, la qüestió política també es tindria en compte a les files demòcrates, que valoren les possibles conseqüències electorals negatives a la parròquia si no es renova Casadevall en les funcions.