El comissari Martín Blas nega coaccions a BPA i veu “pueril” la versió dels Cierco

L’excap d’assumptes interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas ha desmentit la versió, a la qual qualifica de “pueril”, que expliquen els germans Cierco sobre com van ser coaccionats per la policia patriòtica espanyola perquè entreguessin les dades dels comptes de la família Pujol. Actualment jubilat, Martín Blas, en declaracions al diari digital espanyol Público, va assegurar que és ridícula la història que, segons ell, estan intentant orquestrar els germans Cierco amb el comissari Villarejo per justificar la intervenció de BPA per part dels Estats Units, inventant-se un complot que neix de les dades dels Pujol.

El comissari va admetre que quan estava a asumptes interns van recercar a Andorra informació, i explica l’origen de la investigació i com va ser que Joan Pau Miquel li va entregar la informació. Segons Martín Blas, “després que es reactivés la investigació judicial del cas Palau... què es buscava? Doncs on podien estar els diners del cas Palau... i per què no havien d’estar a Andorra? És tan desgavellat pensar que potser estan a Andorra els diners del Palau? Per això ve [Eugenio] Pino [director adjunt operatiu de la policia espanyola i presumpte creador de la unitat antisobiranista coneguda com a policia patriòtica] a parlar-me de BPA i em diu: ‘Escolta, hi ha un empleat infidel que potser et dona infor­mació’”.

El comissari indica que a partir d’aquí “tota la resta és de sobres coneguda” i assegura que “ni jo vaig amenaçar els [germans] Cierco ni de bon tros vaig fabricar proves contra polítics i partits catalans.” Apunta que “de tot això s'encarregava Villarejo, com ell mateix ha reconegut en declarar-se autor, davant notari, de les notes informatives internes irregulars, sense capçalera, ni signatura, ni nombre d’agent, en què s’acusava els Pujol de tenir “fins a 1.800 milions d’euros! a Andorra”. Martín Blas qualifica aquesta xifra i la història que defensen els Cierco i Villarejo com “un deliri”.

El policia jubilat rememora la trobada que va mantenir amb Joan Pau Miquel a l’hotel Villa Magna de Madrid, on Joan Pau Miquel li entrega la informació dels comptes dels Pujol i on, segons l’informe policial de seguiment, també hi era Higini Cierco. Martín Blas comenta que “Joan Pau Miquel només em va ensenyar un paperet informal amb una quantitat sense gran rellevància de menys de dos milions d’euros, crec recordar [en realitat sumat eren 3,4 milions]”. L’expolicia va més enllà i destaca que “ara Villarejo admet haver comès falsedat documental, en aquestes notes internes apòcrifes i irregulars [on es deia que els Pujol tenien més de mil milions a Andorra], només per ajudar els Cierco en la seva demanda de les suposades amenaces”. Martín Blas incideix que els Cierco i el comissari Villarejo estan conxorxats per defensar les teories que Martín Blas considera ridícules al voltant d’intentar fer veure que com que els Pujol tenien pocs diners pel que esperava la policia patriòtica van aconseguir convèncer els Estats Units perquè ataqués BPA, i afegeix que els Cierco denuncien “les suposades amenaces només per salvar els mobles del seu banc; vinga home!, tot això és tan pueril que no s’ho creu ni un nen”.

L'EXMINISTRE EQUATORIÀ ADMET HAVER REBUT UN MILIÓ A BPA

L’exministre d’Electricitat d’Equador Alecksey Moskera, detingut per haver donat concessions d’obra pública a la constructora brasilera Odebrecht a canvi de suborns, ha admès que va rebre un milió de dòlars al compte que tenia a Banca Privada d’Andorra. Moskera és un dels encausats per la batlle Mingorance en el cas Odebrecht com un dels polítics a qui la constructora brasilera va fer crear comptes a BPA i fer societats a BPA Serveis per poder cobrar els presumptes suborns a canvi de rebre obres públiques multimilionàries. Una setantena d’extreballadors d’Odebrecht van acceptar ser delators i han anat explicant els diversos suborns. L’operació de Moskera va ser explicada per l’exadvocat d’Odebrecht Rodrigo Duran Tacla. La batlle també ha encausat el suposat comissionista (Marcelo Endara) de l’operació (80.000 dòlars) que també va operar amb compte i societat a través de BPA.

L’advocat de Moskera, Franklin Arévalo, va indicar que els diners, però, no corresponen a un suborn per a la concessió d’una obra hidroelèctrica, sinó que corresponien al pagament d’un assessorament que Odebrecht hauria pagat sobre altres temes. Segons el defensor de l’exministre, “la consultoria no va ser matèria del projecte que havia de ser contractat, no va proporcionar informació perquè Odebrecht tingui avantatge [...], no tenia forma d’ingerir, en no estar en el seu àmbit de competència”.

Arévalo indica que l’assessoria remunerada va ser realitzada durant el període en què Moskera era ministre d’Electricitat. L’advocat manifesta, però, que “no hi ha cap norma legal” que impedeixi a un ministre realitzar una consultoria per a una empresa privada mentre està exercint el càrrec.