reportatge

El dejuni que purifica

La comunitat musulmana a Andorra va trencar diumenge amb el mes de Ramadà. Va fer-ho celebrant l’Id al-Fitr, una festa que convida a compartir en família.

El dejuni que purificaXavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

ls prop de dos milers de musulmans que viuen al Principat van celebrar diumenge al matí l’Id al-Fitr, la fi del ramadà. Segons els preceptes islàmics, el dejuni del novè mes lunar –que es fa des d’abans de l’alba fins a la posta del sol– és un deure del musulmà adult sa de cos i ment. És també un moment per apropar-se a Déu, reviure la fe, pensar en la gent necessitada i fer donacions i bons actes. Rachid Cherkaoui, president del Centre Cultural Islàmic d’Andorra, diu que “és un examen per a cada musulmà, per pregar, pensar en els altres, i per a la purificació del cos, de manera que s’alliberen les toxines acumulades durant l’any”. Cherkaoui hi afegeix que la celebració que acompanya el trencament del dejú és un moment “per estar amb la família, donar regals als nens i fer la pau”.

La festa de l’Id al-Fitr va fer-se diumenge i va reunir els musulmans que viuen a Andorra al Centre Cultural Islàmic i a l’Associació Aver­roes, a la capital. El mes del ramadà ha coincidit enguany al país, especialment les últimes setmanes, amb una important onada de calor. Rachid Cherkaoui indica que les altes temperatures poden haver suposat un major repte per a aquells que “treballen a l’obra” o que treballen moltes hores sota el sol.

No obstant això, Cherkaoui recorda que el ramadà s’ha de fer sempre que un estigui bé de salut i ment. “No es posa mai en risc la salut. Per això, estan exempts de fer el ramadà les persones de major edat, aquells que estan malalts, les dones embarassades o lactants i els nens”, resumeix. Tenen permís per no fer-lo aquells que viatgen. Rachid Cherkaoui diu que “si durant un dia algú no es troba bé pot recuperar el dia de dejuni durant l’any”.

Un espai de culte, a llarg termini

Un dels projecte a llarg termini de la comunitat musulmana –formada per gent de diferents procedències com el Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte i diversos països europeus– és el tenir algun dia una mesquita. Cherkaoui recorda que tenen “el permís del Govern” i “el dret de tota religió a tenir un espai de culte” però encara no els mitjans per fer-la.

Preguntat per l’acollida social que reben, Cherkaoui lamenta també que “uns quants” relacionin “la religió musulmana amb els ter­roristes” perquè diu que “aquells que fan mal no responen a cap religió”.

tracking