Besolí demana la llibertat perquè nega el risc de fuga

La defensa de l’empresari lauredià Joan Besolí ha recorregut contra l’empresonament i n’ha demanat la llibertat provisional sobre la base fonamentalment que no hi ha risc de fuga per les circumstàncies personals de l’em­presonat. Concretament, Besolí es trobava a Barcelona quan va ser detingut perquè estava amb el fill, ingressat en un hospital, per un accident molt greu amb seqüeles físiques importants. Quan deixi l’hospital haurà d’estar força temps en centres de rehabilitació especialitzats que no existeixen a Andorra. Besolí assegura que no té intenció de fugir per evitar la justícia perquè vol poder estar al costat del seu fill.

L’aute que el va enviar a presó especifica que Besolí té nacionalitat andorrana i que el Principat no entrega els seus nacionals (com la gran majoria de països). Aquest és l’argument clau per haver fixat que l’empresari lauredià anés a presó i en canvi la resta d’implicats en l’afer (excepte Rosell) hagin quedat en llibertat. Per això per a la defensa, a banda d’arguments tècnics, el pal de paller de la petició de llibertat es basa a donar garanties que no hi ha intenció d’escapar a l’acció de la justícia espanyola.

Fonts properes a la defensa van explicar que la Batllia ja ha desembargat els béns de Joan Besolí a Andorra. En una primera mesura provisional quan es van produir els registres i la detenció de l’empresari va tenir lloc un embargament provisional vinculat a l’acció de la justícia espanyola. Un cop passat el període inicial es considera que ja no és necessari mantenir l’embargament perquè no existeix un risc objectiu. A Sandro Rosell la justícia espanyola també va procedir a embargar-li diferents propietats, però en aquest cas la mesura encara es manté.

Les mateixes fonts properes a la defensa van reiterar ahir l’enuig per l’empresonament de Besolí, al qual se’l considera víctima d’una guerra mediàtica per posar barretines a la presó dins de la guerra mediàtica entre Espanya i Catalunya pel procés independentista. Des de l’entorn s’assegura que totes les comissions rebudes són legals, en el marc de les transaccions empresarials privades a les quals es dedicava Sandro Rosell. La Confederació Brasilera de Futbol (CBF) com a entitat privada, segons aquesta versió, tenia tot el dret a tenir concedida a una altra empresa privada l’organització de partits amistosos. En aquesta línia, s’indica que els diners van ser regularitzats i que es tracta d’operacions que es feien de banc a banc, per tant sense ànim de voler amagar les transferències.

El termini per decidir si s’accepta el recurs i s’allibera Besolí pot tardar a respondre’s, segons aquestes fonts, entre un i dos mesos, tot i que s’espera que la resposta s’agiliti el màxim possible.