'Cas BPA'
Els Cierco i Miquel s'enfronten a 90 milions de multa per Banco Madrid
El jutge volia citar a declarar els tres andorrans però la maniobra de renunciar al procurador farà que se’ls hagi de convocar per comissió rogatòria i el procés s’allargui uns mesos
Els Cierco i Miquel s'enfronten a 90 milions de multa per Banco Madrid
El magistrat espanyol Carlos Nieto ha de decidir si la fallida de Banco Madrid és culposa (responsabilitat del consell d’administració per permetre i/o promocionar pràctiques irregulars) o fortuïta. La diferència és substancial perquè en cas que sigui culposa els set membres del consell d’administració de l’entitat haurien de fer front a un pagament solidari que pot anar del 50% al 100% dels diners que faltin en la fallida. Encara que el balanç no està tancat es calcula que finalment hi haurà un descobert d’uns dos-cents milions d’euros. Amb aquestes xifres cada membre del consell d’administració hauria de fer front de forma solidària fins a un màxim de trenta milions d’euros. En cas que sigui declarada fortuïta no haurien d’abonar res, sinó que hi hauria una quitança.
Els set membres del consell d’administració que haurien de pagar són José Pérez Fernández (president), Joan Pau Miquel Prats (conseller delegat), Higini Cierco Noguer (conseller), Ramón Cierco Noguer (conseller), Ricard Climent Meca (conseller), Soledad Núñez Ramos (consellera) i Rodrigo Achirica Ortega (secretari).
La situació és complexa perquè el fiscal, Carlos García Berro, ha demanat explícitament que la fallida sigui culposa i que siguin els set citats els que paguin tot el que falti. En canvi, els administradors nomenats després que Banco Madrid fos intervingut consideren que és fortuïta. Abans de prendre una decisió, el jutge Nieto ha de convocar les parts, prendre declaració i que presentin al·legacions contra les acusacions de la fiscalia. Nieto s’ha trobat, però, que quan ha contactat amb el procurador que fins ara representava els Cierco a Madrid li ha respost que ja no són clients seus. I hi ha afegit que com a gest d’amabilitat (literal) podia donar l’adreça dels germans a Andorra perquè se’ls enviï una comissió rogatòria.
Diverses fonts jurídiques, tant d’Andorra com de Madrid, han manifestat que tot plegat ha estat una clara maniobra dilatòria perquè és comunament conegut que aquest tràmit allargarà la declaració entre sis mesos i un any. Legalment és impossible que Nieto prengui una decisió abans d’haver escoltat els Cierco i com no s’hi han negat, sinó que ara cal una comunicació prèvia entre estats, no s’ha produït cap situació de rebel·lia.
Procés molt llarg
El procés per a la comissió rogatòria és molt lent a causa que ha de passar per múltiples instàncies. Del jutjat mercantil de Madrid on es veu el cas ha d’anar a l’organisme central dels jutjats mercantils, posteriorment al Consell General del Poder Judicial de l’Estat veí i més tard al ministeri espanyol d’Exteriors. Un cop acabat el periple a Espanya comença el d’Andorra. Es tramita al ministeri d’Exteriors del Principat, que l’ha de passar a la justícia perquè posteriorment li arribi a un batlle en concret, que l’ha d’aprovar i gestionar. En total sis mesos en els càlculs optimistes i un any en els pessimistes.
Les fonts jurídiques apunten que hi ha cert enuig entre els cercles judicials de Madrid perquè entenen que el moviment d’esborrar el procurador en el moment de la citació ja estava previst per aconseguir aturar el procés durant uns mesos. Un cop el fiscal ha demanat la fallida culposa, el més probable és que el jutge l’acabi concedint encara que és possible que amb un percentatge de responsabilitat menor al 100%. El procés, segons aquestes fonts, quedarà aturat com a mínim fins al 2018, quan se’ls prengui declaració.
"NOMÉS HI HA UN CULPABLE"
El ficsal Carlos García Berro va deixar clar que al seu parer els únics culpables són els antics responsables de la fallida de Banco Madrid. Per al ministeri públic espanyol no es pot responsabilitzar ni el Tresor dels Estats Units, ni el Govern d’Andorra, ni el Banc d’Espanya, ni el servei de prevenció del blanqueig (Sepblac). García Berro creu que els responsables del banc “per posar-se al marge de la legalitat en matèria de blanqueig de capitals” van provocar el “pànic”, que va derivar en la retirada de 124 milions d’euros en tres dies i que va obligar a intervenir l’entitat.