“Andorra és un dels petits països amb l'acord UE més avançat”

Jordi Xuclà (Olot, 1973) és diputat del Partit Demòcrata Català al Congrés dels Diputats i president del grup liberal (ALDE) a l’Assemblea del Consell d’Europa. És a Andorra amb motiu del Congrés del 70è aniversari de la Liberal Internacional. Parla en aquesta entrevista de l’estat del procés negociador per l’acord d’associació a la UE i de les pressions de l’Estat espanyol per atacar l’independentisme català.

Com sap, Andorra està immersa en un procés de negociacions per associar-se a Europa. Vostè que és el president del grup liberal a escala europea, quina valoració fa de l’estat de les converses?

Jo en faig una valoració molt positiva d’aquest acord d’associació amb la UE. Hem de ser conscients dels nous temps que estem vivint. Intentar que les societats andorrana, catalana o espanyola es quedi amb una foto fixa de com eren fa quinze o vint anys és impossible, i per tant els mecanismes de cooperació amb la UE i la incorporació d’Andorra, Mònaco i San Marino a l’espai econòmic europeu és una necessitat que acabarà beneficiant els propis ciutadans d’Andorra. Saludo molt positivament els avenços produïts.

Els seus companys liberals al país es miren amb recel com el Govern està portant les negociacions.

No entraré en política domèstica andorrana. Entenc que hi ha processos d’adaptació difícils, està succeint a Andorra i a tot Europa. Qualsevol procés d’adaptació de vegades presenta resistències, però estic convençut que vist en conjunt és un gran encert. Com a president del grup liberal a l’Assemblea del Consell d’Europa tinc una visió bastant panoràmica i crec que és el que s’ha de fer.

Llavors deu conèixer també els processos de Mònaco i de San Marino.

Sí, segueixo de prop els avenços que estan fent Mònaco i San Marino. Cadascú té la seva agenda separada i crec que Andorra és un dels països petits que està més avançat en aquest acord.

En quins aspectes?

No vull entrar en detalls, però et puc dir que Andorra té els deures bastant avançats. Sé que hi ha temes molt delicats, però l’important en una negociació és que s’avanci i no es retrocedeixi. Una ampliació de la UE a nous estats és molt difícil. Potser els acords de cooperació i integració a l’espai econòmic acaben sent laboratoris per a alguns països que també tenen interès a tenir una relació de col·laboració amb la UE però que no volen ser estats membres.

Hi ha alternatives a banda d’integrar-se a l’entorn europeu?

Hi ha una opció que és el Brexit, la sortida radical, però la Gran Bretanya té prou recursos com per permetre’s això. Els països petits i mitjans que viuen al cor d’Europa i estan rodejats d’estats membres, crec que és diferent.

Per tant l’únic camí per a Andorra és el de la integració.

Andorra ha de decidir si vol viure a la via britànica o en la via de cooperació amb una major integració econòmica, energètica i de defensa, que són en aquests moments els tres grans reptes de la UE. En aquests tres vectors Andorra ha de fer un càlcul molt racional de si vol viure en cooperació amb aquestes polítiques o al marge.

Ho dic perquè aquí hi ha preocupació per si l’encaix significa perdre l’estatus que actualment té la indústria del tabac.

Acabo d’arribar de Madrid, on he format part d’un equip de negociació que durant mesos ha negociat una cosa que semblava impossible, que és l’adopció d’un reial decret per harmonitzar la legislació espanyola a una sentència d’Estrasburg sobre l’estiba. I li ben asseguro que fa quinze dies semblava que seria impossible trobar un acord equilibrat. Amb això vull dir que les coses que semblen impossibles acaben sent possibles.

No és el mateix...

Soc perfectament conscient que el tabac suposa un 25% dels ingressos i és un tema sensible, però els bons negociadors acaben trobant solucions equilibrades que desencallen. Mai una part ha d’impugnar el tot.

Per tant, creu que sí que serà possible associar-se a Europa mantenint un tracte preferencial per al tabac?

La UE sap trobar solucions creatives i raonables cas a cas i ho ha demostrat. L’últim exemple és a l’última cimera de líders de la UE, quan es va dedicar un capítol a parlar de la possible reunificació d’Irlanda. Això seria impossible que s’hagués discutit a la UE fa dos o tres anys, i ara és possible. Si quelcom demostra la UE és la capacitat de flexibilitat i de donar resposta als estats. Confio que aquesta pràctica habitual a la UE també es donarà en aquest acord amb Andorra.

Vostè va ser molts anys militant de Convergència, un partit que s’ha vist tacat pel ‘cas Pujol’. Avui justament un dels fills ha dit que Marta Ferrusola va destruir proves. La cosa sembla no veure el final.

Ara és el moment de demanar a la família Pujol que doni totes, totes, totes les explicacions que siguin necessàries, i que siguin convincents. Perquè hi ha hagut milions de catalans i milers de militants que durant molts anys hem dipositat la nostra confiança en un projecte que descansava sobre la confiança en un lideratge polític. Aquesta confiança i aquesta esperança han quedat tocades per a molta gent. Tot­hom té dret a la defensa, però han de donar una explicació raonable i comprensiva a tota aquesta gent.

Ara és membre del Partit Demòcrata Català. Ha obtingut suports dels seus companys liberals europeus?

En un congrés de la Internacional Liberal de ja fa uns quants anys, a Amsterdam, vam aprovar una resolució de suport al dret dels catalans a decidir el seu futur polític a través de les urnes. És molt important fer pedagogia com vostè deia, i durant tots aquests anys ho hem fet per dir que aquest és un procés pacífic avalant per un 80% dels catalans.

Li agradaria rebre el suport d’Andorra en aquest procés?

En la diplomàcia clàssica, en les relacions internacionals, mai un Estat dirà a un altre Estat que està a favor que una part d’aquest Estat se separi. Quan un Estat diu ‘respectem aquest procés’ o ‘demanem a les parts que es posin d’acord’ ja és dir molt. Estem en un moment molt final. No hem de demanar a fora que ningú ens faci la feina. En aquests moments la feina és Catalunya endins, i estic convençut que si no fallem, a Catalunya enfora senzillament es respectarà la voluntat dels catalans. Tots els estats, des dels de l’altra part del món fins als nostres veïns.

També es parla molt de les pressions d’Espanya per combatre l’independentisme. Vostè que porta molts anys a Madrid té indicis de fins on arriba tot això?

Vaig assistir a la primera sessió de la comissió d’investigació del cas Fernández Díaz. L’estem seguint de molt a prop i estem detectant irregularitats i una utilització de diners públics per desacreditar partits polítics i líders polítics. És evident que hi ha alguns comissaris clau que han actuat en moltes parts del món, potser també a Andorra.

Precisament la família Cierco va denunciar coaccions per part de comissaris.

L’important és que ha començat el procés d’investigació i que coses com aquestes s’acabaran sabent. De moment ja hem començat a saber algunes coses que ens han impressionat molt.