Nova causa per blanqueig contra Joan Pau Miquel

La batlle Canòlic Mingorance ha decidit obrir una nova causa dins l’afer BPA. Es tracta de les investigacions sobre la societat patrimonial Principat Holding S.A. de la qual l’exconseller delegat de Banca Privada, Joan Pau Miquel, disposava del 50% de les accions, mentre que l’altra meitat estava en mans d’un soci espanyol. El 13 de març del 2015, el mateix dia que era detingut i tres dies després que es fes pública la nota de la FinCEN contra el banc per blanqueig sistemàtic de diners, i que el Govern intervingués el banc, Joan Pau Miquel va “escripturar” en una notaria una “constitució de penyora sobre accions de la societat mercantil Principat Holding S.A. atorgada per Joan Pau Miquel Prats a favor del se-nyor Carlos Monreal Pujals”.

Principat Holding era una societat patrimonial, una family office a través de les quals es feien diferents negocis, especialment dins del món immobiliari. La batlle, al principi de la investigació, va ordenar que es fes un registre dins de la seu social d’aquesta societat. Es donava la circumstància que en aquest despatx de l’edifici Prat de les Oques d’Es­caldes hi tenien també assignada la seu social una sèrie de societats que la batlle també vol que es registrin. Concretament Alzina Serveis S.L., Genèric Gestió 2012 S.L., Terres del Mig S.L., Martí Ramírez Martí Auditors i Consultors S.L. i Principat Holding S.A. L’entrada al despatx comú a aquestes societats es fa per “segrestar tota la documentació, correspondència, diners i objectes que siguin d’interès per a la present investigació, així com tots els aparells o suports informàtics”.

Entramat societari

La batlle Mingorance explica que “el sistema i estructura creats a BPA per blanquejar diners s’havia utilitzat també per a clients que necessitaven bancaritzar els seus fons il·lícits amb total discreció”. Incideix que “el grup organitzat per Miquel [dins de BPA] emprava també societats instrumentals per introduir el fons a l’entitat [BPA] i per remunerar [sota mà i en negre] els membres del grup, com per exemple Landstreet”. I hi afegeix que Miquel “ocultava i blanquejava els beneficis que obtenia de les seves activitats il·lícites a través, principalment i no de manera exclusiva, de l’entramat societari dirigit per Principat Holding”. La batlle creu que aquest entramat societari creat al voltant de la societat patrimonial amb una family office era el que permetia a Miquel tornar a ficar dins del sistema, amb inversions per exemple en el mercat immobiliari, els fons que havia obtingut de les presumptes activitats delictives que la batlle li imputa. Principat Holding hauria servit per vehicular les inversions de Miquel i ocultar el seu patrimoni.

Inicialment la Batlle instruïa la investigació sobre Principat Holding dins de l’afer Landstreet, en considerar que estaven connectades, però “aquesta pluralitat de fets connexos ha generat una xarxa difícilment gestionable en un mateix procediment”. Aquesta decisió està també relacionada amb la investigació sobre Landstreet. Cal recordar que aquesta societat panamenya s’utilitzava, segons les investigacions, com a caixa B de BPA. L’accionista de referència era Joan Pau Miquel, mentre que la resta de les accions pertanyien a dos gestors d’un fons.

Landstreet amb nou mil folis

La batlle explica que “a la vista de les declaracions efectuades per Miquel s’ampliaren els fets investigats a un delicte de defraudació a la CASS, a més del blanqueig inicial, i a la vista del resultat del control bancari efectuat a Landstreet s’amplia la investigació als presumptes delictes d’administració deslleial, falsejament de comptes socials i abús de la posició dominant en el consell d’administració”.

La instrucció de Landstreet s’està tornant tan feixuga que ja acumula gairebé 9.000 folis. La investigació “abasta una plura- litat de fets delictius que si bé guarden connexió entre tots ells són fets diferents i així poden ser tractats”. La batlle entén que “la societat Landstreet s’empra amb una sistemàtica diferent a la de Principat Holding, i si bé Miquel és el nexe d’unió entre totes elles, la resta de participants intervenen en una o altra però no necessàriament en tots els fets delictius investigats, com pot veure’s en la informació de drets que s’efectuà als imputats que han declarat fins a la data i que és diferent per a cadascun d’ells”.