Reportatge

Un tabú que salva vides

El Principat disposa de desfibril·ladors des de fa molts anys, però abans s’ubicaven en edificis amb un horari limitat i no es podia accedir als aparells sempre. Des dels últims cinc anys la cardioprotecció s’ha convertit en una prioritat als països més civilitzats.

Un tabú que salva videsFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La cardioprotecció de la via pública és un fenomen que s’ha anat potenciant al Principat durant els últims quatre o cinc anys, encara que se’n parla des de fa molt de temps. “La instal·lació de desfibril·ladors als carrers és una premissa que ve donada per Europa i s’ha anat produint de manera gradual. L’objectiu és protegir la població i reduir el risc de mortalitat per les parades cardíaques”, va explicar Quim Fenoll, cap de socorrisme de la Creu Roja.

Fenoll també va comentar que fa molts anys que el país disposa d’aquest tipus de dispositius, però el problema és que abans estaven en espais comercials i hi havia una limitació d’accés fruit de l’horari comercial. “Si un desfibril·lador està situat en un centre comercial i la persona pateix un atac durant la nit quan el centre està tancat no serveix de res.” A més a més, també va argumentar que l’eclosió de les noves tecnologies, com els estris de geolocalització per a les ambulàncies, “ha facilitat l’expansió i l’ús d’aquests aparells”.

Els experts també assenyalen que la societat abans tenia prejudicis amb els desfibril·ladors. “La gent era una mica reticent, perquè es pensava que si s’utilitzava malament l’aparell podia ser negatiu per al pacient. Ara, amb tots els avanços que ens ha proporcionat la tecnologia es busca que tothom en pugui fer ús. Només has de seguir les instruccions”, va exposar Fenoll.

En aquest sentit, el cardiòleg Ricard Ballester va declarar que la mort sobtada és molt freqüent i que a mesura que van passant els minuts cada vegada és mes difícil sobreviure. “A partir dels deu minuts és pràcticament impossible que hi hagi una ressuscitació viable i tenir un hospital a prop que disposi de les reanimacions pertinents és molt difícil. Per tant, és molt important que la gent estigui formada i que els telèfons d’emergències funcionin correctament.” A més a més, el doctor va ser molt contundent amb la utilitat dels desfibril·ladors. “En el pitjor dels casos el que et pot passar és que et moris, però igualment si no els utilitzes t’acabarà passant el mateix”, i va continuar: “Has de pensar en positiu, a la víctima no li faràs més mal i hem de pensar que la cardioprotecció de la via pública s’està desenvolupant en tots els països civilitzats.”

Una de les ciutats pioneres en la implantació de desfibril·ladors va ser Seattle, i segons va destacar Ballester “la mesura va permetre salvar molta gent. Sobretot en comparació amb altres urbs que no disposaven d’aquests mecanismes salvavides”. A partir d’aquí es va obrir el camí a molts altres llocs.

Els experts en cardioprotecció també destaquen la importància del nombre de professionals formats en el sector com a via per reduir les estadístiques de mortalitat i també assenyalen la importància d’implicar més part de la població de cara al futur, partint dels més petits. “Si els nens disposen d’una bona formació en el futur encara se salvaran mes vides.”

tracking