Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
seguretat social

Les pensions no contributives han costat 270 milions al fons de reserves

Els assalariats a la CASS han hagut de pagar de les seves cotitzacions durant 50 anys els complements de fins a 5.000 punts que es va decidir donar als treballadors que estaven abans del 1963
L'àrea d'atenció al públic de l'edifici de la Seguretat Social.

Les pensions no contributives han costat 270 milions al fons

L'àrea d'atenció al públic de l'edifici de la Seguretat Social.

Xavier Pujol
Actualitzada 05/12/2016 a les 19:23
La creació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) el 1968 va generar un dilema. Fins a aquell moment no havia existit un organisme de cotització per a les pensions de jubilació. Estava clar que els nous treballadors passaven a tenir l’oportunitat de cotitzar els anys necessaris per gaudir d’una pensió digna. Però el problema es trobava en tots aquells que estaven treballant abans del 1968 i que no tindrien temps, abans d’arribar als 65 anys, d’acumular prou cotització per disposar d’una pensió acceptable. La solució va passar per establir un filtre. I es va situar al 1963. Els treballadors que van poder justificar, mitjançant certificat de l’empresa, que estaven treballant a Andorra des d’aquell any serien compensats en cas que no tinguessin prou anys de cotització per arribar a la pensió digna. En concret, es va fixar que se’ls complementaria el que haguessin cotitzat fins a arribar als 5.000 punts, la CASS els entregava gratuïtament els que els faltessin.
Aquella decisió haurà costat en global 270 milions d’euros al fons de reserves de pensions. La gravetat de la situació, segons diferents fonts properes a la parapúbilca, és que l’impacte d’aquella mesura és terriblement injust per als afiliats de la CASS. Després de 50 anys de funcionament de la Seguretat Social, el capital que acumula el fons de reserves és de poc més de mil milions d’euros. Aquesta xifra s’augmentaria més d’un 25% si no s’hagués decidit que eren la resta d’assalariats els que havien de pagar el complement de pensions als empleats als quals se’ls va complementar fins als 5.000 punts. Actualment, la CASS ja ha pagat aproximadament uns 220 milions d’euros per aquest concepte. El càlcul del cost global s’ha establert d’acord amb l’esperança de vida dels afavorits per l’entrega dels punts complementaris. A hores d’ara la major part són difunts.

Funció de l’Estat
La principal queixa respecte al cost que han tingut per al fons de reserves les pensions no contributives es basa en el fet que la major part dels consultats entén que l’hauria d’haver assumit l’Estat i no haver fet pagar a la resta de treballadors. Perquè el cost, segons fonts al voltant de la Seguretat Social, no és només els 270 milions d’euros, sinó els diners que s’haguessin generat en base als interessos durant més de cinquanta anys. Aquest fet és especialment greu davant la resta de pèrdues del fons, com ara les inversions d’alt risc durant l’època d’Antoni Ubach, i la dificilíssima situació a mitjà termini. Els estudis indiquen que a partir del 2023 el que es pagui per a pensions ja serà superior a la recaptació en cotitzacions, i per tant, si el Govern no hi intervé s’hauran de començar a utilitzar els fons de reserves.
La mesura dels 5.000 punts era clarament social, i per tant, segons els mateixos experts, corresponia fer-se’n càrrec als diferents governs si consideraven que era necessari. Les mateixes fonts recorden que a final dels seixanta no hi havia govern, i l’Estat no disposava de gairebé ingressos, la qual cosa feia impossible poder assumir aquesta despesa.

LA PATRONAL REITERA QUE CAL RETARDAR LA JUBILACIÓ ALS 67
Els membres del Consell d’administració de la CASS ja disposen de l’informe preliminar sobre la situació del fons de pensions. Aquest, tal com va avançar el Diari, situa entre el 2023 i el 2025 el període crític per al sistema, quan arribi el moment en el qual es començarà a pagar més de pensions que el que es recaptarà per cotitzacions a la Seguretat Social. El representant de la patronal, Jordi Galobardas, ha explicat que davant d’aquesta realitat es defensa que com a primera mesura cal “augmentar l’edat de jubilació als 67 anys”. El representant dels patrons ja ha manifestat aquesta idea amb anterioritat “perquè ja s’està aplicant a molts països, i és lògic que si ha augmentat molt l’esperança de vida també es retardi l’edat de jubilació”. Galobardas és conscient, però, que posposar la jubilació més enllà dels 65 no és suficient per solucionar el problema del fons de pensions: “entenem que s’han de prendre altres mesures, i el consell d’administració de la CASS està decidit a actuar i no fer com en anteriors mandats, quan s’ha optat per passar la patata calenta als que vinguin”.
Segons Galobardas, amb l’informe a la mà “ha d’arribar el moment en el qual s’analitzin quines són les mesures que cal prendre i que es plantegin al Govern”. L’empresari recorda que “a països com ara Alema-nya ja es va passar als 67 anys, i ara ja estem en l’òrbita d’ajornar-la fins als 69”. I hi afegeix que “aquesta és la primera mesura a prendre i que ens doni temps a estudiar quines han de ser les següents”.
La Seguretat Social no ha demanat encara de forma taxativa que s’augmenti l’edat de jubilació en entendre que és una decisió que tindria un impacte relativament petit en la solució del problema.
Etiquetes
  • #7 Desmunt de l'estat del benestar.
    (05/12/16 20:12)

    Capitalisme però amb diners públics, això és el nou projecte de les pensions privades i per conseqüència l'espoli dels estalvis públics de mig segle,pero nosaltres al nostre rotllo, seguirem consumint alcohol i entreteniment per estar inhibits, i és que la ignorància en realitat és un estat de felicitat.

    Respondre
  • #6 Toni
    (05/12/16 17:52)

    No faran res sobre el tema pensions, es una forma de posar por a la gent per que contracti plans de pensions privats amb els bancs. Com les perspectives dels bancs a curt plaç son dolentes, es treuen un problema de sobre i fan un altre favor als bancs.

    Respondre
  • #5 Titular vergonyós
    (05/12/16 14:31)

    Com pot ser que fins i tot una acció solidària com és finançar la pensió d'aquells que no en tenen sigui valorada només a la llum de consideracions econòmiques? L'article només parla de "cost" de la mesura. Garantir una pensió mínima per a tothom és humanitat! Gent del diari, prou de dinamitar els (febles) fonaments del nostre Estat social!

    Respondre
  • #4 Santi
    (05/12/16 10:42)

    Tots els organismes de l'Estat, pagats amb diners públics com la justícia, la sanitat, les pensions, l'educació, les energies i les comunicacions estan sent privatitzades amb capital estranger o absorbits per empreses privades.Té lògica que es pretengui destruir el sistema de pensions , perquè de quina altra manera es podria privatitzar...?

    Respondre
  • #3 incompetència
    (05/12/16 10:10)

    Una sagnia al fons de la CASS per una mala redacció del Reglament de la CASS. No pot fer-se les coses tan a la babalà, ens hi juguem massa. I ara pagarem justos per pecadors.

    Respondre
  • #2 Espoliats i contents
    (05/12/16 09:54)

    Cada dia ho tinc més clar, les nostres pensions serviran per rescatar a l'Estat i als bancs que aniran caient, igual que a Espanya,un espoli en tota regla.

    Respondre
  • #1 Ni cap ni cua...
    (05/12/16 07:13)

    Dieu "gaudir d'una pensió digna." Ja hem direu com es pot viure dignament, desprès d'haver cotitzat 40 anys, amb 600€ mensuals... Aquest sistema és inviable en tots els sentits... Ja em direu el que quedarà pels que es retirin dintre de 10 o 20 anys... Crec, que la cotització per la branca general hauria de continuar però la branca de "Jubilació" hauria de ser opcional!!!

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477