Un jubilat recupera als 74 anys tot el cotitzat i a França arriba als 81

La falta d’actualització de l’esperança de vida ha provocat que el sistema de pensions hagi quedat desfasat respecte al d’altres països

Un jubilat recupera als 74 anys tot el cotitzat i a França arriba als 81Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El principal problema que ha portat el sistema de pensions a una situació d’inviabilitat prové de la falta d’actualització del model segons l’evolució de l’esperança de vida. Tal com estan els paràmetres actuals, un jubilat que es retira als 65 anys necessita només 9,2 anys per recuperar l’equivalent a tot el que ha cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els interessos que ha generat aquest capital. A efectes pràctics, significa que quan arriba als 74 anys ha gastat el que estava previst, quan l’esperança de vida actual és d’uns 82 anys. Comporta que els pensionistes a Andorra (sempre fent mitjanes) només han cotitzat per a la meitat del temps que estan cobrant pensió. Aquesta situació ha portat al desequilibri del sistema i al panorama actual: més de 4.000 milions d’euros compromesos quan en el fons de reserves només n’hi ha 1.000.

Etiquetes:

El model andorrà té la comparativa més fàcil amb el francès, donat que és en el que està inspirat. Quan es va crear la CASS, el 1968, es va agafar com a referència el sistema de pensions establert a França, per punts comprats, i no el d’Espanya, que funciona per unes forquilles preestablertes segons la cotització. El sistema de pensions francès fixa que un pensionista no recuperarà tot el que ha cotitzat amb els interessos que ha generat fins que no tingui 81 anys. Es pot comprovar que és una xifra gairebé idèntica a l’esperança de vida. Tot i que el sistema francès també té problemes, el seu decalatge entre el que ha recaptat i el que paga és gairebé el doble de fiable que l’andorrà.

El triple que un fons privat

Tot i la diferència, el model francès tampoc seria viable actualment. Els càlculs indiquen que cal anar molt més enllà per fer una equivalència real entre el que s’aporta i el que es rep. L’exemple més clar és el dels plans de pensions privats. En aquest cas, la cor­relació és de recuperació total del que s’ha aportat als 25 anys després de jubilar-se. És a dir, als noranta. Cal assenyalar, però, que els plans de pensions privats busquen la generació d’un benefici i per tant un model ajustat podria estar per sota d’aquestes xifres. Segurament cap a 20 (arribant als 85) ja seria el més equilibrat. La comparativa entre el model an­dor­rà i un de privat diu que el rendiment que està pagant la CASS a l’hora de donar les pensions és gairebé el triple que el que ofereix una asseguradora o un banc.

El decalatge per no haver anat actualitzant les pensions amb l’esperança de vida és un dels punts que destaquen en l’informe actuarial que ha desenvolupat la CASS i que fixa el 2023 com el moment en què es pagarà més en jubilacions que no pas el que es cobra en cotitzacions. I els mil milions del fons, si el Govern no actua, s’acabarien l’any 2036.

LA RÈMORA DE 41 ANYS SENSE HAVER ACTUALITZAT L'ESPERANÇA DE VIDA

Actualment un jubilat ha recuperat als 74,2 anys tot allò que ha cotitzat a la CASS i els interessos que ha generat, però fins fa relativament poc el model encara estava molt més lluny de la realitat (esperança de vida de 82 anys). Quan es va crear la Seguretat Social, el 1968, es va establir que el retorn de tot el que es cotitzaria i els interessos s’havia d’assolir 6,4 anys després de jubilar-se. Significa que als 71,4 ja s’havia recuperat tot. Aquest càlcul era força aproximat a la realitat de finals dels seixanta, però la CASS no el va anar posant al dia al pas dels anys. De mica en mica es va anar quedant obsolet i durant 41 anys, fins al 2009, no es va fer la primera actualització. Quatre dècades sense adaptar el model a la realitat va significar que els jubilats han anat cobrant a Andorra l’equivalent al triple del que havien cotitzat. I no perquè les pensions siguin altes, sinó perquè les cobren tres vegades més de temps del que correspondria segons han aportat. El 2009 es va fer un canvi, però totalment insuficient, ja que es va posar el sostre en els 73 anys quan l’esperança de vida ja estava per sobre dels 80. L’última actualització recent l’ha pujat fins als 74,2.

tracking