La Batllia avala el comiat de l'excap de premsa de la capital

El tribunal considera que formava part del personal de relació especial i per tant fixa que no havia de rebre indemnitzacióLa justícia torna a donar la raó al comú d’Andorra la Vella en els diversos litigis que es van obrir deprés que la corporació liderada per Conxita Marsol acomiadés tres càrrecs de confiança a l’inici del mandat. Després de la sentència favorable en el cas de l’exdirector de Finances i del departament de Noves Tecnologies, ara la Batllia també ha tombat la demanda presentada per l’exdirector de comunicació i protocol, Manel Sansa. Qui va ser el director de comunicació fins al 31 de gener passat considerava que se l’havia acomiadat de forma indeguda i reclamava una indemnització de 71.635,16 euros, resultants de la suma de l’import corresponent al preavís i a la indemnització previstos al Codi de Relacions Laborals.

La sentència, a la qual ha tingut accés el Diari, però, deixa clar que Sansa formava part del personal de relació especial. En aquest sentit, s’indica que segons la normativa que hi havia en vigor a l’època dels fets, “quan una persona forma part de la classi­ficació de personal de relació especial –i la seva funció és essencialment prestar serveis d’assessoria o assistència als cònsols– i posteriorment se la nomena director, la seva funció esdevé dirigir, planificar i organitzar el treball dels departaments, definint o contribuint en la determinació de les directrius generals i en el desenvolupament dels grans objectius de l’organització, i que és el suport tècnic del comú i de la junta de govern de la qual depenen orgànicament”.

Sense canvi d’estatus

Ara bé, el text també remarca que segons l’article 31 de l’ordinació de la funció pública de la corporació, es precisa clarament que “la plaça es podrà proveir mitjançant lliure designació per part de la junta de govern d’una persona aliena al cos general del comú. La persona contractada no adquirirà l’estatus de funcionari ni d’agent de l’administració de caràcter indefinit (però sí d’agent de l’administració de caràcter eventual o de personal de relació especial) i gaudirà d’un contracte subjecte a la legislació laboral vigent”.

Seguint aquests criteris la resolució, considera “obvi” que mentre va durar la seva relació amb el comú d’Andorra la Vella (des de l’any 2005) Sansa “formava part del personal de relació especial”. I que del 28 de desembre del 2015 fins al 31 de gener del 2016, el nou consolat va “prorrogar” el seu estatus de “personal de relació especial”. De fet, especifica que el que van fer en aquell moment va ser nomenar-lo per un període concret ja que el seu càr­rec “havia cessat junt amb la cessació dels anteriors cònsols”, i d’aquesta manera podien “lliurement cessar-lo en qualsevol altre moment”, fet que es va produir, recorden, el 31 de gener “amb un preavís –no exigit per la llei– de quasi un mes”.

Per tot plegat, consideren “impensable” que des que havia estat nomenat director, l’any 2009, exercint les mateixes funcions des de l’inici, la seva relació amb la corporació s’havia “convertit en un contracte de durada indeterminada regit exclusivament per les normes del Codi de Relacions Laborals”.

És per tots aquests motius que desestimen la demanda de Sansa i li imposen les costes processals causades, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador. L’exdirector de comunicació disposa ara de tretze dies per presentar un recurs d’apel·lació contra la decisió. D’altra banda, pel que fa a la primera sentència que hi va haver favorable al comú, fonts de la corporació van confirmar que no s’havia presentat recurs i que per tant era una sentència ferma.

TOC D'ATECIÓ PER POTENCIAR UNA "PUGNA POLÍTICA"

La sentència de la Batllia dóna la raó al comú però alhora li fa un toc d’atenció. En aquest sentit, remarca que la part demandada en les seves al·legacions posa en qüestió la validesa del nomenament de Manel Sansa com a director. Un fet que, exposa, “no deixa de sorprendre”, ja que malgrat que la composició de la majoria no és la mateixa “l’ens demandat, el comú, és el mateix”. Així, en el text s’indica que el posicionament per part de la corporació local és “si més no de mal fer, ja que no és seriós pretendre’s emparar en preteses nul·litats d’actes administratius comesos per la pròpia corporació, denotant una pugna política que no té raó de ser en seu judicial”. A més, assenyalen que el més rellevant és el fet que s’al·lega que el nomenament de Sansa és nul perquè va contra la llei, no s’aporta “cap prova”, de manera que es dóna validesa als actes administratius.

D’altra banda, malgrat que des de la corporació s’entenia que qui havia de tractar l’afer era la normativa de dret administratiu (en tractar-se de personal de relació especial) i no la secció civil, la sentència argumenta que no és així i que per tant el tribunal és competent per resoldre la qüestió.