Reportatge
El rastre culpable
Vetgenomics és l’empresa emergent encarregada de la implantació del sistema de detecció d’excrements d’animals a través de l’ADN a Catalunya, un projecte pioner anomenat CanID.
El rastre culpable
El degoteig de reaccions davant la nova mesura que pretenen implantar els comuns per perseguir i sancionar aquells que no recullin els excrements dels gossos no cessa. El debat es va traslladar fa pocs dies a les xarxes socials i es va materialitzar en forma de petició ciutadana a change.org per aconseguir que, com a mínim, els propietaris de les mascotes no hagin de fer-se càrrec de les analítiques d’ADN. La pregunta és: com funciona aquest sistema en altres poblacions on ja es va implantar aquesta mesura?
Vetgenomics, una start-up de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la responsable de posar en marxa aquesta prova pilot d’identificació d’excrements del gos per l’ADN en l’únic lloc on s’ha implantat, al municipi de Parets del Vallès, durant l’octubre. Encara que està previst que el sistema s’estengui a altres poblacions, com ara Tordera, Ribes de Freser, Hostalets i la Seu d’Urgell. El projecte va ser batejat amb el nom de CanID.
Òscar Ramírez, responsable del projecte CanID, va explicar com va ser la introducció d’aquest sistema pioner: “En tots els municipis amb els quals hem parlat i a Parets, que ja està en actiu, la mesura s’ha posat en funcionament de la mateixa manera: l’administració corresponent ha estat l’encarregada de pagar els costos de les analítiques de tots els gossos censats.” També va precisar que els propietaris de les mascotes que no estiguessin registrades disposarien d’un termini de tres mesos per poder regularitzar la situació dels seus animals, i així tindrien, també, accés a la gratuïtat del projecte. “En cap cas m’he trobat que l’ajuntament no assumeixi el cost dels gossos censats d’entrada”, va afirmar Ramírez.
També va comentar que fa aproximadament un mes va visitar el Principat per presentar el projecte CanID i donar informació a tots els comuns, representants dels veterinaris, protectores i altres organismes del sector.
contaminació i indocumentació
El sistema presenta dos problemes: la contaminació de les proves i la no identificació de la mostra. En el primer cas, pot ser que l’excrement trobat mostri la presència de més d’un individu si, per exemple, un altre gos orina al damunt de la mostra. Per evitar falsos positius, el mecanisme CanID disposa d’uns marcadors que detecten si hi ha restes de més d’un animal i l’anàlisi queda invalidada.
També es pot donar el cas que l’excrement no pertanyi a cap gos censat i en aquesta situació tampoc es pot demostrar la responsabilitat del propietari i per tant la mostra també queda descartada. Tanmateix, com comenta Ramírez, l’anàlisi pot aportar informació sobre quines característiques físiques té el gos que ha defecat a la via pública. Si és gran, petit o mitjà o si té el pèl curt o llarg, entre d’altres trets.