La UE ofereix una via alternativa per mantenir el tabac

El futur del tabac i les franquícies marquen bona part de les trobades d’alt nivell en l’acord d’associació amb la Unió Europea. Segons diferents fonts andorranes i comunitàries properes a la negociació, en les reunions dels tècnics es pot anar avançant en diferents apartats, independentment que la gran qüestió continua a l’aire. Una d’aquestes fonts va explicar, i altres ho van corroborar, que Brussel·les ofereix una solució combinada per al tabac. Es tracta de permetre durant deu anys que es mantingui la situació actual, però sense que això vulgui dir que quan es compleixi aquest termini s’acaba l’excepció. Quan s’esgoti la dècada de pròrroga s’hauria d’analitzar si l’impacte de canviar el model és assumible o no per a l’economia nacional. En altres paraules, comportaria que s’hagi d’establir un percentatge de pes del tabac en l’economia andorrana, i mentre encara estigués per sobre d’aquest percentatge es mantindria l’excepció.

El paràmetre exacte que s’agafarà no s’ha determinat encara, com tampoc s’ha fixat quin seria el percentatge. Però per posar un exemple, aquest oferiment podria implicar que fins que el tabac no signifiqui menys d’un 15% (és una hipòtesi com qualsevol altra) del PIB andorrà no canviarà el format actual. O també podrien ser altres paràmetres. Per exemple, fins que el tabac no passi a aportar menys del 15% dels ingressos de l’Estat (actualment és un 30%) no es canvia. Aquesta oferta s’emmarca en el benentès de la bona voluntat andorrana de ser lleial respecte a trametre en el moment que sigui real quan el tabac deixés de ser tan important per a l’economia nacional.

Tendència a la baixa

Aquesta proposició semblaria una gran oportunitat per a Andor­ra, però també té una explicació per part de Brussel·les, segons fonts properes als negociadors comunitaris. Les perspectives sobre el futur del tabac, no ja a Andorra, sinó a Europa occidental, tenen una clara tendència a la baixa. La realitat actual, si no hi ha un canvi molt dràstic, porta a una disminució progressiva i continuada de l’hàbit de fumar. Amb aquest paradigma, si per exemple l’acord d’associació se signés el 2020, el termini acabaria el 2030. Brussel·les, segons aquestes fonts, està convençuda que l’any 2030 l’impacte del tabac en l’economia andorrana serà molt inferior al que té actualment. I que segurament ja haurà perdut la condició de producte estratègic per al model econòmic.

Un altre factor que es preveu que ajudi a minimitzar l’impacte del tabac passa per l’evolució del model econòmic andorrà amb l’accés al mercat interior. La voluntat de l’executiu andorrà és d’anar virant de mica en mica per diversificar l’economia i que empreses foranes s’instal·lin al Principat. Aquesta opció requereix que les empreses andorranes puguin tenir igualtat de condicions a l’hora d’accedir al mercat in- terior.

El tabac, com a producte, en realitat no es troba en perill a nivell comercial, perquè el preu per al consumidor està directament relacionat amb els impostos que Govern vulgui carregar. Es calcula que més d’un 80% del preu d’un paquet de cigarrets correspon als diferents impostos que inclou cada Estat. Per tant, amb una imposició més baixa per part d’Andorra el preu podria ser competitiu. El risc arriba amb el fet que l’acord d’associació podria deixar sense sentit el model actual de fabricació i que deriva en uns 15 milions actuals per als pagesos. La lògica d’importar el tabac ja fet s’imposaria.

EL REFERÈNDUM MARCA L'AGENDA

La delegació andorrana, segons diverses fonts, té molt clar que serà impossible acceptar segons quines peticions de la Unió Europea perquè simplement comportaria que el referèndum al qual se sotmetrà l’acord d’associació es perdés. L’equip andorrà tramet al comunitari que hi ha una sèrie de línies vermelles que no es poden creuar perquè invalidarien l’acord a nivell de la ciutadania. I que si finalment existeix la sensació que l’acord no millora la situació actual d’Andorra en la relació amb la comunitat, la votació estarà condemnada al fracàs.