El Govern regula l'autonomia del pacient per decidir el tractament

El secretari d’Estat de Salut, Joan Antoni León, que va presentar la llei amb el ministre Carles Álvarez Marfany, va indicar que s’estableixen limitacions com ara un canvi de “context” del pacient des del moment en què va expressar les seves voluntats fins que arriba l’hora d’aplicar-les –per exemple, un canvi de situació personal–. Els professionals sanitaris encarregats de l’atenció hauran de tenir en compte aquest context. Serà un reglament –un cop el Consell General aprovi la llei– el que establirà amb detall totes aquelles situacions que es podran recollir a les darreres voluntats.

Informació, consentiment

El projecte de llei estableix el dret del pacient a rebre tota la informació sobre el procés assistencial que l’afecta. Hi poden haver límits, però, si el professional sanitari avalua el binomi risc-benefici i conclou que hi ha un risc. La informació, a més, s’ha d’adaptar en cas que el malalt tingui alguna discapacitat. Pel que fa als menors, novament es consideren els 16 anys el tram d’edat a partir del qual un pacient ha de ser tractat com un adult excepte “si hi ha risc greu”. Quant al consentiment a rebre un determinat tractament, pot ser verbal excepte en els casos en què sigui una “intervenció més invasiva” que requerirà una autorització per escrit. El pacient té dret a rebutjar qualsevol tractament “encara que comporti un greu perill per a la seva vida, salut o integritat física” però també s’incorporen excepcions: quan hi hagi un risc per a la salut pública es podrà derogar la decisió del malalt però el ministeri de Salut haurà de constatar aquest perill mitjançant un informe.

Història clínica

Tanmateix, el projecte de llei també legisla la que es considera una de les eines bàsiques de la reforma: la història clínica compartida. León va indicar que es tracta d’un instrument que té com a objectiu “garantir una assistència segura i apropiada al pacient”. Tots els professionals sanitaris amb conveni amb la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) estaran obligats a usar l’eina, que ja s’està utilitzant en l’entorn hospitalari. Marfany va assenyalar que el finançament de la implantació a les consultes “s’està estudiant” i va indicar que una fórmula d’incentius entre els professionals s’està estudiant. El ministre va manifestar que el projecte s’ha elaborat amb les aportacions del comitè de bioètica, del conjunt de col·legis professionals del sector sanitari i també de l’Agència de Protecció de Dades i que confia que pugui tenir un tràmit àgil encara que va preferir no donar terminis.

D’altra banda, el text també té un règim sancionador que inclou dos variables: si hi ha un incompliment de la normativa de ­protecció de dades –tenint en compte el maneig d’informació sensible– se sancionarà en funció del que dicta la citada llei, i si els professionals cometen alguna infracció relativa als seus deures seran castigats segons el que estableix la Llei general de sanitat.

MARFANY JUSTIFICA ELS MOTIUS PER ACUDIR A LA FISCALIA

El ministre de Salut es va pronunciar per primer cop sobre la decisió del Govern de dur a la fiscalia les irregularitats en la gestió del SAAS l’any 2014 detectades pel Tribunal de Comptes. Va recordar que els tres informes legals encomanats per valorar les anomalies diferien en les conclusions i que per voluntat de “transparència” es va decidir que fos el ministeri públic que dirimeixi si hi ha “algun problema penal”. En paral·lel, hi va afegir, el SAAS “investigarà si hi ha responsabilitats administratives” respecte a les decisions preses, va comentar.

D’altra banda, també es va referir a l’afer de l’aigua d’Arinsal. Va assenyalar que s’espera que abans de final de mes s'adjudiquin els estudis tècnics que han d’avaluar els motius pels quals hi va haver la contaminació de la font que va provocar el problema de salut. Álvarez va explicar que es tracta de treballs molt especialitzats que fan molt poques empreses i que s’ha estat valorant quines els poden dur a terme.