Reportatge de la setmana

Addictes al ioga

L’estrès, les preocupacions, els nervis o simplement la salut. Aquest són alguns dels camins que porten a abraçar el ioga, una disciplina mil·lenària que els últims anys ha impactat a Andorra a la recerca de l’equilibri cos-ment.

Addictes al iogaFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Quan a mi em parlaven de ioga pensava que era fer posturetes i res més, ximpleries, però quan ho proves evidentment veus que no i fa dos anys que el practico.” Josep Saravia, president de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), va arribar al ioga després de patir un atac de cor. “El que buscava era estar a gust amb mi mateix i millorar, a tots els nivells. I ho he trobat. I estic força content. He notat una millora tant mental com física. El simple fet de respirar correctament, que és molt important i molts cops no en som conscients, ja et provoca un benestar”, assegura. Dos dies per setmana troba el seu moment per deixar enrere els nervis i l’estrès i concentrar-se en un mateix. Soledad Pedrosa ha descobert el ioga fa pocs mesos un cop acabada la seva vida laboral, però assenyala que “sembla que faci tres anys que fa ioga. La sensació que tinc des que el practico és d’un benestar general extraordinari. Estic molt feliç i tant de bo m’hagués iniciat quatre o cinc anys enrere. Ara faig dues classes diàries.” Als seus 69 anys, la Soledad hi està enganxada, en el bon sentit de la paraula. I ho raona. “Per a mi representa una aportació extraordinària de salut, i això que sóc una persona que ha practicat activitat física, he fet piscina, tennis, però mai res no m’ha omplert tant com el ioga”, assenyala tota vestida de blanc i amb roba còmoda abans d’iniciar una classe al Centre Prana Yoga Andorra de la capital. Allà coincideix amb la Rosa, de 57 anys, que acaba una de les sessions. També és una nouvinguda. “Fa sis mesos que vinc i estic molt contenta. Ho practico per salut i per trobar-me jo mateixa bé i àgil. Una cosina em va animar, ho vaig provar i ara com a mínim vinc dos o tres cops per setmana. La veritat és que he notat la millora. Físicament em trobo millor i mentalment em noto més desperta, amb les idees més clares. Et notes millor en tots els sentits”, assegura. A la pregunta de per què el ioga i no altres disciplines, la Rosa ho té clar: “el ioga és cos i ment, va unit, ho treballem tot. En canvi en alguna d’aquestes medicines alternatives et fan prendre unes herbetes i prou. I l’herbeta sola no serveix, pot ser en tot cas un complement. El ioga és cos i ment, ment i cos i energia espiritual. Estic plenament convençuda dels seus beneficis”.

Aquests tres ioguis –nom amb el qual es coneix els practicants de ioga– no dubten de l’encert de la seva decisió. Fins al punt que la Soledad apunta que “he posat el ioga com a base fonamental del meu manteniment físic i mental. I a casa, la meva parella també el practica ja”.

Es fa difícil aventurar quants ioguis hi ha a Andorra, on es segueixen diferents estils (kundalini, el més organitzat al país, hatha ioga, ashtanga), però podria superar amb escreix el mig miler. Només de kundalini hi ha una dotzena de centres, agrupats en una associació, presidida per Eugeni de Santiago, que ha organitzat diferents master class. “Arran d’aquestes classes i del seguiment que n’han fet els mitjans ha crescut l’interès pel ioga, sobretot pel kundalini. Hi ha com un boom, però nosaltres sempre diem que l’important és que la gent faci ioga, sigui kundalini, ash­tanga o qualsevol altra modalitat”, apunta Ana Gomicia (Sat Nishan Kaur) professora del Centre Prana, que comparteix amb De Santiago.

Rafa Díez coincideix amb ella. En el seu cas, ensenya des de fa onze anys ioga clàssic (hatha ioga) al centre Yogananda. “Fa molts anys que el ioga està molt actiu a Occident. I a Andorra ha tingut un boom darrerament. Aquí sempre hi ha hagut persones que s’hi dedicaven, però ara s’ha expandit molt”, constata. I tot i això, les diferents modalitats conviuen sense problemes. No hi ha disputes fratricides. “Aquest és un tarannà propi del ioga”, raona Díez, que avança que estan estudiant fundar una associació que inclogui totes les tècniques, com ha impulsat el kundalini.

El fet que pugui considerar-se una moda, i com a tal passatgera, amb un ràpid creixement no preocupa aquest veterà professor. “La gent que fa ioga no ho deixarà mai. És una pràctica personal, quan un l’agafa és per a tota la vida. Home, sempre hi pot haver algú que hi entra influenciat per les modes i ho pot deixar, però no crec que sigui molts casos.” En això coincideix amb un altre professor amb anys d’experiència, Santi Pérez, de l’Associació Ioga Serradells. “El ioga no passa mai de moda. Qui el practica el practica”, sentencia.

‘Curar’ l’estrès

L’ansietat, l’estrès, els nervis, el no parar durant el dia a dia són una bona porta d’entrada per acabar en el ioga. En aquest sentit Rafa Díez confirma que “molts professionals de la medicina aconsellen els pacients que practiquin tècniques de ioga per calmar-se. Necessiten una eina que els pugui ajudar a solucionar els problemes d’estrès i demés que pateixen”. Josep Saravia explica que “el dia a dia ens porta a estar sempre nerviosos, en tensió, estressats pel treball o altres coses i quan vens al centre i surts de classe surts més tranquil, amb més serenor. Això no vol dir que t’arregli el dia, perquè si tens problemes els problemes segueixen, sinó que simplement et dóna una tranquil·litat que no tenies abans”.

L’ambient on es practica és fonamental. Ha de ser un espai convenientment preparat per a sentir-se bé, relaxat, sense distraccions. “Ha de ser un espai preferentment lluminós, que es pugui ventilar bé i on es pugui renovar l’aire perquè fem molts exercicis de respiració (pranayama). També ha de ser diàfan per no distreure’t. Si està carregat visualment la gent es despista i li costa més relaxar-se. En definitiva, ha de ser un espai que quan entris ja et convidi a la relaxació”, indica Anna Gomicia, tot i que constata que cada vegada més el ioga es practica en llocs poc adequats.

Una classe model

I què es pot trobar en una hora i mitja de ioga? Sara de Santiago indica que “hi ha molta gent que es pensa que practicar ioga és estar-te una hora mirant les musaranyes, sense moure’t un mil·límetre i morint-te d’avorriment, però si ho prova s’emporta una sorpresa. Bàsicament en una classe hi ha una part d’exercici físic, de moviments del cos, que poden ser més o menys intensos depenent de l’estil o de les persones que tens a la classe. Després ensenyem tècniques de respiració, per controlar-la, cosa que dóna molta qualitat de vida i ajuda a millorar cos i ment i després fem relaxació i meditació”. De Santiago creu que la clau que explica que el ioga enganxi és que “és tota una filosofia de vida. Hi ha gent que ve un dia a la setmana, fa la seva horeta, se’n va cap a casa i la vida segueix, però n’hi ha molta que s’implica bastant, comença a venir més hores, practica a casa, s’interessa pel món que hi ha al darrere, pensa més en la manera d’alimentar-se i la manera de comportar-se amb un mateix i amb els demés i a poc a poc es veu un canvi”.

Reconeixement internacional

Tot i la seva implantació arreu del món des de fa anys no va ser fins a final del 2014 que les Nacions Unides van proclamar el 21 de juny com a Dia Internacional del Ioga, com un reconeixement i per conscienciar la població dels beneficis de la seva pràctica, que, destaquen, simbolitza la unió del cos i la ment. A Andorra ho aprofiten per fer una trobada conjunta de tots els centres.

SESSIONS A SALUT MENTAL

Els divendres Santi Pérez té cita reservada. Al centre de dia de Salut mental, a l’Hospital de Meritxell. Allí des de fa uns anys ensenya ioga als pacients. Com una activitat més que tenen per estar actius. “Em van proposar des de salut mental provar amb el ioga perquè van pensar que els podria anar bé i ja fa sis o set anys que en practiquem. El fem una vegada a la setmana i el nombre de persones depèn de l’època, de mitjana entre set i deu”, comenta aquest professor de ioga amb més de quinze anys d’experiència i responsable de l’Associació Ioga Serradells. A ell se li obre l’oportunitat d’ajudar persones que estan passant per una situació difícil. “Per als pacients és una activitat més de les que tenen al Centre. Venen voluntàriament i adequo el treball segons el grup. Normalment fem una classe de ioga estàndard més o menys. Hi ha coses que molts no poden fer, però sempre que puc els demano postures grupals perquè es puguin ajudar els uns als altres”, assenyala.

Una hora i mitja de classe per posar a lloc cos i ment. Santi Pérez assegura que, segons la seva experiència, “aquestes persones van entrant dins el ioga sense saber ben bé els seus beneficis i a poc a poc van notant canvis físics i emocionals. L’important és que quan surtin sentin que estan bé i continuïn venint”. De fet, algunes persones repeteixen cada any com una manera de mantenir actius cos i ment. “El ioga va bé a tota persona”, sentencia.

També als nens, com ho demostra el fet que cada vegada hi ha més pares que busquen el suport del ioga per a l’educació dels fills. Als beneficis físics se n’hi afegeixen altres d’importants, com la millora de la capacitat de concentració o la reducció de l’agressivitat. Cos i ment.

tracking