L'ambaixada espanyola assenyalada per l''afer Pujol'

El relat que Higini Cierco va fer dijous davant la batlle Mingorance de les amenaces que va rebre d’autoritats espanyoles deixa l’ambaixada del país veí en una situació compromesa, segons fonts consultades pel Diari. L’expresident de BPA va identificar l’agregat d’Interior de la legació del país veí a Andorra, Celestino Barroso, com la persona que li va assegurar que si no accedien a fer una reunió a Madrid per facilitar informació dels Pujol i d’altres polítics catalans “el banc morirà” i que els “americans n’estaven al corrent i ja sabien com fer-ho”.

Cierco també va exposar que Barroso va ser rebut per Joan Pau Miquel en la seu central de BPA on li va reiterar que si no col·laboraven el banc desapareixeria i després ja va entrar en joc el comissari cap del departament d’Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, que va continuar amb les amenaces fins que es va donar dades dels comptes dels Pujol que van sortir publicades en un rotatiu veí. Les amenaces, que Higini Cierco va assenyalar que no les van comunicar a Govern fins després de la nota de la FinCEN, haurien d’haver provocat, sempre que s’haguessin detallat com davant la batlle, segons les fonts consultades, que l’executiu hagués convocat l’ambaixador espanyol per demanar explicacions en l’àmbit diplomàtic.

Solució fora de l'ambit judicial

Fonts de Govern van indicar ahir que és veritat que s’han mantingut trobades amb la família Cierco després del 10 de març del 2015, quan es va publicar la nota del supervisor del Tresor nord-americà, i que el motiu sempre era trobar una solució a l’afer BPA fora de l’entorn judicial. I van destacar que la resposta que sempre ha donat l’executiu és que la causa estava en marxa i que hi ha separació de poders i, per tant, al Govern no li corresponia fer cap intervenció.

Les mateixes fonts van explicar que a les reunions el cas Pujol no s’abordava i que sí, que els Cierco van fer una breu referència a les amenaces rebudes des d’Espanya, de forma col·lateral, arran del qual se’ls va demanar si tenien proves, que les portessin i també per què no havien exposat els fets a la instància corresponent, la judicial. En el mateix sentit, van afegir que com que no van presentar mai cap prova el Govern no podia demanar explicacions a Espanya per les amenaces que referien els accionistes de BPA pel cas Pujol.

Accions contra el sobiranisme

Els lletrats de la família de l’expresident de la Generalitat sempre han al·legat que l’afer ha estat provocat per motivacions polítiques i així ho han exposat reiteradament en l’argumentació per oposar-se que Andorra facilités la informació que els veïns demanaven en les comissions rogatòries. Segons fonts properes a la defensa, aquest extrem queda confirmat amb la declaració d’Higini Cierco.

Les amenaces exposades ratifiquen, segons les fonts, que tot el cas neix de “maniobres de les cloaques de l’Estat espanyol contra el sobiranisme”. I remarquen que les comissions rogatòries haurien de ser descartades perquè la prova que desencadena la causa ha estat obtinguda “per un acte il·legal” de l’estat veí recordant que les dades sobre els comptes haurien estan aconseguides per amenaces i això provoca la publicació en un mitjà espanyol, i que l’expresident de la Generalitat fes una declaració reconeixent que tenia diners dipositats a Andorra.

LIBERALS DEMANARÀ LA DIMISSIÓ DE MARTÍ SI ES CONFIRMA QUE CONEIXIA LES PRESSIONS

Els liberals van mostrar ahir “molta preocupació” per les amenaces que Higini Cierco va denunciar a la Batllia. Des del partit es va destacar en un comunicat que el grup parlamentari liberal espera que es produeixi la compareixença al setembre al Consell General dels germans Cierco davant la comissió especial de seguiment del cas BPA per preguntar directament sobre aquestes acusacions. I van afegir que “en cas de confirmar-se (especialment en la part que correspon al coneixement que de les extorsions tenia el Govern i el cap de Govern) provocarien que Liberals demanés la dimissió immediata del cap de Govern i del Govern en ple, atesa la gravetat dels fets”.

La formació liberal es pregunta arran de la declaració de Cierco si Toni Martí i els membres de l’executiu van ser coneixedors dels fets “si van fer o han fet algun moviment, gestió o acció per protegir els súbdits andorrans objecte de dites amenaces i extorsions i al mateix temps per defensar la sobirania territorial i institucional del Principat”.

En el mateix text fet públic ahir es va remarcar que si hi ha hagut algun tipus de moviment o gestions del cap de Govern o del Govern per protegir els ciutadans que haurien patit les extorsions, “per què no ho han explicat mai ni en seu parlamentària ni davant l’opinió pública?”.