“S'haurien d'eliminar alguns tractaments de confort”

Es pot actuar amb les eines que hi ha per controlar la despesa o s’ha de modificar la llei?

Per a la reforma sanitària falta una llei que és la de drets i deures dels pacients i dels facultatius que ja està preparada i que entrarà ràpidament a tràmit parlamentari, però és competència del ministeri. Aquesta llei dóna peu a l’altra mesura important que permetrà millorar la gestió que és la implantació de l’historial clínic. Una de les dificultats que veiem avui és que els pacients poden visitar tres o quatre metges diferents pel mateix motiu, no hi ha cap control, i si el primer metge no et dóna la baixa te’ns vas a un altre o a un tercer. Evidentment amb l’historial clínic els metges s’adonaran d’aquest peregrinatge entre facultatius i el podrem parar.

Qui l’haurà de parar, el mateix metge?

El mateix metge a través de la CASS perquè no cobrirà la segona, tercera o quarta visita. És evident que és un sistema que s’ha implantat a tot Europa, que els metges generalistes siguin també el pas per no anar directament a l’especialista, aquesta és una mesura que s’havia dibuixat al seu moment quan Cristina Rodríguez era ministra i crec que en un moment donat evidentment s’hi haurà d’arribar. I tot això s’ha de compaginar amb la qualitat de la intervenció dels metges i tot el personal que treballa en aquest món, no sempre serà fàcil, però s’haurà de fer.

El gran problema és que moltes coses funcionen d’aquesta manera perquè és com sempre s’ha fet?

Una de les grans dificultats és que no tenim protocols i aquesta és una altra reforma que cal posar en marxa, la dels protocols que s’imposen als facultatius. Evidentment no ens hem d’equivocar, no poden ser del tot rígids. Per curar una gastroenteritits podem dir que necessites 8 dies o per una pneumònia, 15, però no hem de descuidar que has de donar una flexibilitat perquè cada pesona és diferent i no es tracta de rebaixar la qualitat, i vull insistir en aquest punt perquè és important. La dificultat de la reforma és arribar a mantenir el cost mantenint la qualitat. Seria molt fàcil retallar i veuries resultats immediats, però a llarg o a mitjà termini aquests resultats canviarien perquè si baixes la qualitat evidentment tindràs problemes més endavant. Hem de ser molt conscients del que fem, no estem parlant de matemàtiques i cada persona ha de poder rebre la correcta atenció que necessita el seu estat i no un estat que hi ha en un llibre.

Tothom ha de tenir la mateixa cobertura o s’ha de reemborsar en funció dels ingressos?

Si parlem de despesa sanitària crec que no, i és un debat a tot Europa si unes persones més afavorides econòmicament podrien tenir dret a menys cobertura perquè podrien finançar de la seva butxaca el que necessiten. Crec que no estem encara en aquest punt, que potser un dia hi arribarem i s’haurà de plantejar el debat, però crec que la despesa sanitària ha de ser coberta per a tothom igual en la cobertura bàsica del 75%. També hem de veure que quan s’entra en aquest debat molt sovint es deixa de banda el cost real, hi ha tractaments d’un cost que no hi ha ningú que els pugui pagar de la seva butxaca encara que tingui una situació econòmica brillant. Aquest és un fals debat.

El ministre s’ha mostrat partidari de revisar la cobertura al cent per cent, que potser tot­hom no hauria de tenir-la per a determinades malalties?

Aquesta és una altra cosa perquè potser certes persones no necessiten econòmicament el 100%. Hi ha dos tipus, el social de qui econòmicament no s’ho pot permetre, que crec que no s’ha de tocar de cap manera, i després el de malaltia crònica greu, i aquest potser es podia matisar.

Tindria una incidència important, perquè de vegades es parla d’atacar petites coses que potser no tenen rellevància?

Tots els petits rius acaben al mar i jo no crec que hi hagi una mesura que sigui més eficient que les altres, i llavors crec que és tot un conjunt de mesures que puguin permetre millorar la situació i controlar aquest dèficit i aquesta en podria ser una. Ara, crec que totes aquestes mesures, jo ho entenc, i vaig formar part dels que criticaven que s’ha estudiat durant quatre anys i no s’ha portat a terme, però la realitat quan aterres és que te n’adones que és molt fàcil criticar-ho tot però les coses no són sempre fàcils de fer.

I com s’ha d’actuar?

Totes aquestes mesures han d’anar conjuntades, no serveix de res fer una mesureta aquí i una altra allà, has de tenir un pla totalment conjunt i aquesta és la dificultat. Parlo en nom meu o de la CASS, però el ministeri té un visió més àmplia de les repercussions econòmiques globals al país. Les coses són complicades i no es poden fer en 8 dies i articular totes aquestes mesures perquè tinguin un efecte benèfic i el mínim efecte malèfic no és fàcil, i te n’adones cada dia perquè potser una mesura d’un costat et faci mal de l’altre.

La reforma sanitària s’eternitza de legislatura en legislatura i cada dia que no es prenen mesures és pitjor?

No sé si s’eternitza. El fet és que durant molts anys no hi havia consciència d’aquesta necessitat i diria que es pren consciència quan Cristina Rodríguez arriba per primera vegada al ministeri. Seria des del 2009, són 7 anys i és veritat que és complexa, i a més hi ha hagut esdeveniments polítics que ho han pertorbat tot. La facilitat hauria estat com a certs estats retallar i cap governant ho ha volgut fer i crec que han tingut la raó i hi ha hagut un retard d’uns anys però diria que potser profitós en el moment de la posada en pràctica perquè estarà més treballat i serà més conscient del que es pot fer o no.

S’haurien de deixar de cobrir coses perquè se’n fan d’altres?

La cartera de serveis és això, decidir quins tractaments estan coberts i quins no, i és molt fàcil de veure que no hi ha una solució unívoca. Tenim tractaments coberts a Andorra que no ho estan ni a França ni a Espanya, i et pots fer la pregunta d’aquests tractaments que potser són més de confort que sanitaris si realment la CASS els ha de cobrir, si ho fa en quines condicions, realment ha de reemborsar el 75%, i per què no el 30%. Crec que hi ha alguns tractaments de confort que evidentment s’haurien d’eliminar de la nomenclatura.

A quins es refereix?

N’hi ha diversos i no fa falta apuntar tal facultatiu, i potser hi ha tractaments que no tenim previstos i que es fan perquè evidentment els professionals no s’han quedat en la nomenclatura actual, nosaltres la tenim antiquada però ells han avançat i en cert moment estem obligats a donar una interpretació dels actes mèdics que fan perquè quadri amb la nomenclatura.