“Les discogràfiques ja no miren les lletres, volen vendre”

Sol ser un habitual als karaokes?

Sí, però el propietari es fa pregar per posar-me una cançó. Ara que tinc més temps hi vaig tres dies per setmana: dijous, divendres i dissabte de mitjanit a 4 de la matinada.

Mai ha tingut cap oportunitat en el món de la música?

Quan vivia a Madrid hi havia un bar a Alcalá que es deia Tráfico i jo hi anava algun dijous a cantar i em van dir que em podrien fer una prova, però vaig deixar d’anar al local i vaig perdre l’oportunitat.

Quin estil de música canta?

Canto el que em posin, però el que més m’agrada és el rock andalús, la copla, el pop i la rumba. El meu estil no el canta ningú aquí al país perquè intento cantar el que no fa ningú.

Quins cantants interpreta?

M’agrada molt Medina Azahara, Saraqusta, Arábiga, Marea, Héroes del Silencio... Tinc un amic mexicà que em fa cantar una cançó que es diu El toro y la luna. La veritat és que interpreto molts artistes diferents.

Com actua la gent que l’escolta cantar?

Es queden al·lucinats, m’animen, venen a parlar amb mi, m’aplaudeixen i em diuen que tinc molt d’art. Hi ha gent amb què m’he trobat que m’han dit: “Presenta’t a un concurs, que nosaltres et fem costat”. Molta gent m’anima a fer coses perquè veuen que tinc una bona veu.

Hi ha més persones que són habituals al karaoke?

Sí, hi ha una noia que també hi va molt que es diu Naiara, però amb ella no et pots comparar perquè té la veu estudiada ja que va a classes de cant i jo no tinc estudis, és molt bona. També hi ha alguns nois que hi van i alguns canten molt bé també.

Quin tipus de relació estableix amb ells?

Ens coneixem tots i som com una gran família, perquè cada cop que hi anem pràcticament som els mateixos i cantem tots tant com podem.

Té pensat presentar-se a algun càsting?

Tinc un nen de 14 anys i baixar i pujar per presentar-me a càstings ho veig una mica complicat. La feina tampoc m’ho permet, però sincerament m’agradaria molt poder fer-ho.

Què en pensa de la indústria musical en l’actualitat?

Avui en dia les discogràfiques ja no es fixen en les lletres de les cançons i com de treballades estan, sinó en les cançons que venen i que acaben sent hits, moltes són de reggaeton. Les lletres d’aquest estil no tenen sentit, simplement enganxen pel ritme, i per això agraden tant. La música que es feia en altres èpoques sí que era bona.