Unai Gutiérrez

“Un conjunt de cambra pot ser tan exigent com una família”

És membre del quintet Vents d’Andorra al costat d’Ester Sánchez (flauta), David Urrutia (trompeta), Genís Gaya (fagot) i Efrem Roca (saxo). Demà a les 12 h ofereixen el concert ‘L’ONCA també bufa’ a l’església d’Ordino, organitzat pel Comú i Creand Fundació.

Unai Gutiérrez, Clarinetista

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Quin repertori han preparat per al concert de demà?

El programa està format per obres d’una gran varietat d’estils, èpoques i procedències geogràfiques. De Bach a Gershwin passant per Verdi o per música tradicional maori.

És el primer cop que toquen junts?

Podem dir que aquest és el primer programa de Vents d’Andorra com a quintet, però no el seu primer concert, ja que és el tercer cop que presentem aquest repertori en públic.

Com han concebut aquest programa?

Cadascú ha proposat alguna obra que ha pensat que podria funcionar bé amb aquesta formació, a més de sentir interès per la peça i voler-la compartir, evidentment. Per això el resultat és tan variat estilísticament. Podem dir que és un programa molt dinàmic i molt personal, com l’ADN del grup. Però al mateix temps també és una llavor del que podem fer en un futur.

Quins plans tenen?

Ens agradaria fer moltes coses: un monogràfic d’òpera, algun espectacle infantil, un concert de música més popular...

El conjunt està format per cinc instruments de vent, però molt diferents entre si.

És cert que tenim representades totes les famílies del vent: hi ha instruments de bisell, de broquet, de canya simple i de canya doble. El resultat sonor és únic, i ara tot just som al principi de les possibilitats tímbriques que podem assolir.

Com que són un tipus de formació molt poc habitual, suposem que hi deu haver poc repertori.

Sí, pràcticament no hi ha obres escrites expressament per a aquest tipus d’agrupació, la qual cosa ens obliga a fer arranjaments. Una tasca extra que s’afegeix a les hores d’assaig, però que, tot i això, és molt agraïda.

El fet que tots els membres del grup es coneguin bé facilita la feina?

Moltíssim. Tots som professors de l’Institut de Música d’Andorra la Vella, i el fet de treballar junts dia a dia ajuda molt. A còpia d’anar-nos trobant i anar provant combinacions d’instruments –com a duo, com a quartet, etcètera–, hem arribat fins aquí. I això que la feina no és fàcil; un conjunt de cambra pot ser tan exigent com una família: requereix cohesió, dedicació, conciliació...

Vents d’Andorra té previst créixer, o es quedarà en quintet?

Ara com ara volem ampliar repertori i consolidar la companyia, però no descartem convertir-nos en sextet amb la incorporació d’un trombó.

tracking