El cim més noble d'Europa

Situat entre el cantó suís del Valais i la vall d’Aosta, a Itàlia, el Matterhorn és una de les muntanyes més emblemàtiques de la cadena central dels Alps. No n’hi ha per a menys. És una piràmide gairebé simètrica, d’una bellesa insòlita. Quan va veure-la John Ruskin (1819-1900), l’homo universalis per antonomàsia de l’Anglaterra victoriana, va exclamar que era “el cim més noble d’Europa”. En va quedar tan meravellat que va inspirar-li una petita col·lecció d’aquerel·les, i el 8 d’agost del 1849 va immortalitzar-lo per primera vegada a la història mitjançant la tècnica del daguerreotip, avantpassada de la fotografia.

El Matterhorn s’eleva a 4.478 metres sobre el nivell del mar. És el dotzè cim més alt dels Alps. Entre 1854 i 1865 –els anys que la historiografia ha batejat amb el nom d’edat d’or de l’alpinisme– hi va haver una cursa romàntica entre els aficionats al muntanyisme d’Europa occidental (amb un clar predomini anglès) per coronar per primera vegada els cims més imponents dels Alps.

El Matterhorn, és clar, no en va ser una excepció, però va haver d’esperar. La muntanya despertava una por insuportable entre els pioners de l’escalada. Ningú s’atrevia a desafiar-la. El primer ascens és un dels episodis més gloriosos i, alhora, tràgics de la història de l’alpinisme. L’expedició estava formada per quatre excursionistes anglesos –Edward Whymper, Lord Francis Douglas, Charles Hudson i Douglas Hadow–, un de francès –Michel Croz– i dos guies de muntanya de la zona –Peter Taugwalder i el seu fill, de nom homònim.

Whymper i els Taugwalder són els únics que van sobreviure el descens. La resta van morir després que Hadow rellisqués i arrossegués els seus companys, a qui estava lligat, cara nord avall. La notícia de l’accident va ser tan sonada que fins i tot la reina Victòria va estar a punt de prohibir la pràctica de l’alpinisme a tots els seus súbdits.

Des del 1985 uns 500 alpinistes han perdut la vida estimbats al Matterhorn. És un dels cims més mortífers del món. L’home, però, té la voluntat maníaca d’ultrapassar tots els límits que li oposa la natura. Ho va demostrar l’atleta català Kilian Jornet el 21 d’agost del 2013, quan va completar l’ascens i el descens del Matterhorn des de Breuil-Cervinia, a la vall d’Aosta, en dues hores, 52 minuts i dos segons.

No t'ho perdis

Un clàssic Per als amants del formatge sempre és un bon moment per compartir una fondue. Als pobles de la zona trobareu un munt de restaurants que serveixen aquesta delícia gastronòmica.