Mireia Galiano

“El rugbi femení està en un moment molt dolç”

18 anys. És una de les integrants de la selecció absoluta femenina que aquest estiu va penjar-se la medalla d’or als Jocs dels Petits Estats i la plata al Campionat d’Europa de rugbi de set en la categoria Conference 1.

Mireia Galiano, Jugadora de rugbiM. G.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Déu-n’hi-do quin mes de juny.

La veritat és que ningú s’ho esperava. Han estat dues setmanes molt intenses cantant l’himne a dues finals, amb dues medalles, que no és gens fàcil de fer, i ens ho vam haver de treballar moltíssim. Ho hem lluitat molt als entrenaments, tothom ha posat de la seva part, i ha estat molt intens i molt maco.

No s’ho esperaven?

A Malta no sabíem què esperar perquè era el primer cop, però volíem fer podi, i a l’Europeu també, però no sabíem com aniria.

A Malta van fer un torneig immaculat.

Va anar tot rodó, vam guanyar tots els partits i ens vam acabar penjant l’or. Va ser molt emocionant perquè com que era el primer cop del rugbi als Jocs dels Petits Estats era una manera de fer història.

Encara falta, però el 2025 els Jocs seran a casa, imagino que amb ganes de repetir l’or davant de l’afició.

I tant. Serà molt emocionant perquè tindrem ja l’experiència d’aquest any i podrem defensar l’or a casa i viure-ho amb la nostra gent de públic al camp.

Canviem a l’Europeu. Van fer un gran torneig i només va faltar la final.

Eren dos dies en què jugàvem sis partits i hi anàvem només amb onze jugadores. Vam acabar molt cansades, però vam lluitar i vam donar el màxim.

Suïssa era un gran rival...

Tenien de tot, físic, tàctica, tècnica... i portàvem 13 jugadores.

És la més jove de la selecció amb 18 anys. Com va ser l’acollida?

Totes s’han portat molt bé amb mi i no m’han deixat de costat, ni de bon tros. No m’han deixat veure en cap moment que soc la petita perquè som un col·lectiu i les edats no tenen importància. Ja havia jugat amb algunes de les companyes al club.

Què significa representar Andorra?

És un orgull, i més si després guanyes un or i pots cantar l’himne. És una emoció que si no la vius no es pot entendre.

El rugbi femení ja fa uns anys que viu bons moments.

Sí, ara està en un moment molt dolç. Acostumades a ser molt poques, cada any n’estem sent més, veus que més gent s’hi apunta, dona suport i li agrada. L’any passat el VPC va guanyar la final, enguany l’or de la selecció, al final tota la gent és part d’aquests èxits i estem en un gran moment.

Com va començar en el món del rugbi?

Al col·legi. Algunes amigues em van dir d’apuntar-m’hi i vaig començar amb 13 o 14 anys a la federació.

tracking