“La màgia en un 90 per cent és psicologia”

Defineix la seva màgia com a màgia de prop i d’escena.

Sí, és màgia participativa, amb molta col·laboració del públic. El que farem a Sant Julià serà màgia d’escena però els components tenen a veure amb la màgia de prop en el sentit que és molt minimalista, amb objectes prestats, un bitllet, una corda...

És la màgia dels trucs de cartes, dels objectes que apareixen o desapareixen, que segueix agradant.

I tant. Agrada molt, connecta amb la gent. A la màgia estil Las Vegas l’espectador és més passiu i en aquesta és més actiu, demana molt la seva implicació a l’espectacle.

Ha defugit de la màgia dels grans teatres, dels grans espectacles?

També ho he fet, però sempre amb un tipus de màgia basada en la psicologia i en el carisma entre cometes del mag, al final un ha d’escollir el seu camí i igual que a un cantautor no li pots demanar que hi hagi un desplegament de luminotècnia a Juan Tamariz, a Pepe Carrol al seu dia o a mi no se’ns poden demanar segons quines coses.

Sí que té experiència televisiva.

No és una cosa que hagi buscat. A Got Talent portaven uns cinc anys insistint-me perquè hi anés perquè hi ha gent que es presenta als càstings i després busquen talents entre cometes, però sempre havia estat molt reticent fins que em vaig decidir i ha anat bé, al final és una cosa que dona marca i que t’apropa més al gran públic.

El secret és ser ràpid, àgil i saber despistar el públic?

Rapidesa no, és precisió. Un pianista té les mans ràpides però no és l’ingredient principal perquè si no un mecanògraf seria un pianista collonut. La màgia en un 90 per cent és psicologia, és conèixer com funciona el cervell humà, saber com il·lusionar-lo, enganyar-lo. Aquestes tècniques també s’utilitzen a la publicitat, a la política, però nosaltres som més honestos, diem que enganyarem i ho complim.

I és engany per divertir.

Per això ens agrada la paraula il·lusionar més que enga­nyar. Crear la il·lusió de la màgia per provocar-te una emoció i no pas per vendre’t alguna cosa o per estafar-te.

Un mag sap percebre aquella persona que està buscant on és el truc? Què s’ha de fer per atreure-la?

Hi ha molts tipus d’espectadors però hi ha dos grups molt diferenciats, un és l’espectador que es deixa portar i gaudeix de l’experiència des del començament i després hi ha l’escèptic, que s’ho pren com un puzle que ha de resoldre. El que hem de fer és tractar de reconvertir-lo i que s’adoni que allò que fem és per gaudir.