“Cap emoció és dolenta si les acceptem i les aprofitem”

Com va iniciar el projecte OSA?

Després de marxar un temps a Austràlia, on em vaig treure el títol de monitor de surf i tornar a Andorra, on vaig començar a fer de monitor d’esquí, vaig decidir centrar-me en l’esport i la pedagogia. Vaig veure que la pedagogia serveix de poc si no es treballa la part emocional i per això vàrem voler vincular la natura, l’esport i la pedagogia.

I què té de diferent aquesta iniciativa?

Conjuntament amb el meu soci, Jaume Planell, vàrem crear una metodologia que es podria definir amb un triangle: la part superior és el creixement personal, a baix a l’esquerra tindríem l’esport i a la dreta la natura. Quan entrellaces les tres coses ens porta a la part d’educació emocional on l’eina més important és l’esport outdoor.

Educació emocional és un concepte que sona molt últimament.

Volem tocar de peus a terra i fer palès que la formació emocional és igual d’important que el que s’ha ensenyat els últims 50 o 60 anys a les escoles. Aquí l’entorn natural que té Andorra juga un paper clau, per això hem impulsat unes colònies a la natura que uneixi tot això.

Més muntanya, menys mòbil.

Sí, però apostem per això més enllà de la tecnologia; el fet d’estar a la natura el que et proporciona és una connexió amb tu mateix on certs valors com el sacrifici o l’esforç es posen en relleu; el que volem és que els joves, a través d’activitats físiques a l’aire lliure, puguin prendre consciència de què els està passant, de com se senten i aprendre a gestionar totes aquestes emocions que en un futur hauran d’enfrontar.

Vaja, entendre una mica el que sentim.

És el que en el món de l’educació s’anomena competència transversal. És una cosa per la qual s’està apostant molt, on es posen en relleu les soft skills.

Aquestes colònies on es duran a terme?

Cada cop més hi ha imposada la immediatesa de les coses. I per fugir de tot això anem a 2.300 metres per tornar a les arrels però amb el coneixement de causa. Així que anirem al refugi de Juclà, on passarem cinc dies i quatre nits.

El plàning dels dies?

El primer dia és una aclimatació a la zona. La sortida és des de la Vall d’Incles. El segon dia ja és una jornada per treballar la motricitat a la muntanya, mentre que el tercer iniciem el survival mode, és a dir aprendre què ens ofereix la muntanya per si mai passa cap situació de risc. El quart dia fem una travessa llarga on hi haurà moments durs, però cap emoció és dolenta, de totes se n’aprèn si les saps acceptar i aprofitar.