Què hi trobarem a ‘El gran circ domèstic’?
Set contes independents. M’agrada poder passar d’un món a l’altre. Ara bé, tots tenen en comú la meva visió de la realitat i cert to humorístic o irònic.
Qui són els protagonistes?
Tots els personatges busquen trobar el seu lloc al món a través de diferents formes de cultura, com un taller d’escriptura, el cinema o la publicitat. Ha estat de manera inconscient.
S’ha inspirat en fets reals?
A vegades el punt de partida pot estar inspirat en un petit detall quotidià, però el desenvolupament el porto al món fantàstic, l’humor o l’absurd. M’agrada agafar coses de la vida quotidiana i exagerar-les.
Per què escriu?
Perquè m’ajuda a viure millor i a suportar-me a mi mateix.
L’humor és innat o s’aprèn?
Has de tenir cert talent. Si tens aquesta capacitat innata hi ha una gimnàstica mental que es va adquirint a mesura que hi treballes que et permet desenvolupar-lo millor. Però si no tens una mica de talent innat és difícil.
Com seria la vida sense humor?
Una puta merda! Ens ajuda en molts moments de la vida. A mi em passa que reacciono amb humor a coses negatives, davant de situacions greus... A vegades és un mecanisme de defensa. El tinc molt present. La mare va morir i els últims dies encara feia bromes i això ho recordo com un exemple que m’agradaria imitar.
És una cosa que ha viscut a taula amb la família?
A casa som seriosos, però també sonsos. Jo d’entrada soc sonso i avorrit. Però sí que hi ha certa naturalesa de buscar-li el canto còmic, més irònic, a vegades cert humor negre... per família sí que tirem per aquesta banda. Això no vol dir que siguem sempre persones divertides.
L’humor té límits?
Per a mi, no. Quan fas un acudit i el deixes anar al món exterior, també és de qui el rep. L’ofensa és subjectiva. No es pot dir que un acudit ofèn o no. Si t’ofèn, en part, és culpa teva.
Com a guionista, escriu acudits i monòlegs per a altres.
És una bogeria, una cosa molt rara, una mica esquizofrènica. Integres reflexions o vivències. He vist en Buenafuente verbalitzant coses de la meva relació de parella. Hi ha un conte sobre aquest tema i no, el protagonista no és en Buenafuente!
Riu amb els seus acudits?
Em fa gràcia quan el presentador improvisa sobre el meu acudit, amb un gest, una rematada o una reflexió, perquè no t’ho esperes.
