Un racó pintoresc

Rep el visitant mostrant orgullós la qualificació que adverteix que està a punt de conèixer un dels pobles més bonics d’Espanya. Una troballa després de recórrer una sinuosa i estreta carretera que es complica especialment en alguns punts, on és gairebé impossible que transitin alhora dos cotxes en direccions contràries. Perquè a Beget només s’arriba decidint anar-hi. No es troba de camí a cap altre indret ni apareix al mig de cap ruta. És un petit poble amagat entre muntanyes a l’Espai Natural de l’Alta Garrotxa, dins la comarca del Ripollès com a part de la jurisdicció de Camprodon, del qual el separa un viatge d’una mitja hora.

L’encant del lloc és el conjunt d’arquitectura de pedra que resta gairebé intacte des de fa segles. Les noves construccions han respectat l’estil medieval que caracteritza la localitat i conviuen harmonioses amb l’església romànica de Sant Cristòfol i dos ponts que uneixen els diferents barris del poble. El cens no supera les tres desenes de persones però la població creix puntualment perquè acull unes quantes segones residències i pels turistes que de vegades omplen els carrerons. Crida l’atenció la torre de quatre pisos de gran valor artístic de l’església, visible des de qualsevol indret i imatge recurrent com a reclam turístic de l’Alta Garrotxa. La visita es fa a partir del temple, baixant escales descobrint cases encaixades en tots els racons i carrerons estrets fins a arribar al riu. Pel camí es troba una petita plaça dedicada al “músic sense solfa”, segons recull una placa, Pere Sala i Soler, natural del poble, just on es veu el jardí de la casa on va néixer i on se’l recorda amb un violí.

En poc més d’una hora es pot completar el recorregut amb l’opció de baixar a l’aigua i remullar-se els peus o fer un petit reset en calma assegut en una pedra. L’estada ofereix la possibilitat de gaudir d’un àpat de cuina tradicional catalana en un dels pocs establiments del poble, on convé reservar amb antelació per no trobar-se’l ple. I en acabar, ve de gust buscar una de les basses de les gorges per refrescar-se en plena natura. L’altre bé molt preuat de Beget, que la converteix en punt de partida de diverses rutes de senderisme i zona de ciclistes. Amb l’afegit que si la visita es fa fregant la tardor i quan s’ha pogut gaudir de les pluges tan escasses en els darrers mesos, els boscos que envolten el poble són territori de boletaires.

NO T'HO PERDIS

El Crist en majestat és una talla romànica de gran valor que es pot contemplar pagant un euro per accedir a Sant Cristòfol, on també destaca el retaule d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Salut.