D’on neix el duet Lied?
Lied significa cançó en alemany. També era un gènere del romanticisme que va tenir molta esplendor a Alemanya. Els compositors musicaven un poema. A nosaltres ens agrada molt aquest gènere i per això vam batejar així el duet.
Es coneixien prèviament amb el pianista Marc Serra?
No. De fet ens vam conèixer perquè Francisco Poyato, un professor de l’ESMUC, ens va recomanar mútuament i ens va proposar fer sessions musicals. Des del primer minut de fer música junts vam veure que estàvem molt a gust i vam començar a preparar projectes.
Què han preparat pel concert del dimecres?
Farem mig concert en alemany i mig concert en català. Farem sis cançons d’Edvard Griegg i després interpretarem uns quants temes del compositor Hugo Wolf.
Quin tipus de peces caracteritzen el seu repertori musical?
Intento ser versàtil i combinar bastants estils. M’agrada molt fer òpera i el repertori mozartià, que és important per a mi. També he fet estrenes de compositors actuals com Gloria d’Albert Guinovart.
Què creu que la defineix com a cantant?
Jo crec que soc bastant sincera i intento fer molt bona feina tècnicament perquè sigui tot molt natural.
Recorda el moment en què va decidir que es dedicaria a la lírica?
Durant la meva primera audició amb públic vaig estar molt tranquil·la. El fet d’actuar davant de la gent em va provocar una sensació molt forta. De seguida vaig tenir bastant clar que era cosa que m’ompliria molt.
Quins escenaris o teatres on ha actuat l’han marcat més?
Jo crec que el Palau de la Musica és bastant significatiu. Allà vaig fer els primers concerts com a solista. Van ser molt emotius per a mi. Llavors el Teatre Principal de Palma, que és on vaig començar a fer formació teatral. És un lloc que sempre m’emociona.
Té prou cabuda la lírica en el panorama musical actual?
Jo crec que la lírica agrada molt quan la descobreixes. Però és cert que hem de trobar les fòrmules perquè arribi a tothom. A través de propostes escèniques diverses podrem obrir més el ventall. Necessitem arribar més a gent jove.
Si s’hagués de quedar només amb un lied, quin escolliria?
Morgen! de Richard Strauss. Per a mi és dels lieds més bonics que hi ha. Intens però molt esperençador.
