“No ha estat una decisió fàcil però el cos té un límit”

Una decisió difícil sempre de prendre.

Molt difícil i més quan he esquiat tota la vida. La decisió la vaig prendre fa un mes i mig, aproximadament, i ho vaig comunicar a la família. No ho vaig dir a ningú més però ara fa uns dies vaig decidir anunciar-ho a les xarxes socials.

Les lesions que ha patit entenc que ho han accelerat.

Sí, aquesta ha estat la raó principal. Són tres trencaments de genoll i un de fèmur, no és allò que dius que són tres esquinços i ja està i tot plegat passa factura perquè no és fàcil de portar.

El cos ha dit prou.

D’alguna forma, sí. El cos té un límit i jo entenc que el meu hi ha arribat. Després de tres trencaments recuperar la força i portar la recuperació es fa més suportable els dos primers cops, però ja a la tercera penses que tens molts números de tornar-te a trencar. No és fàcil perquè tens més articulacions reconstituïdes que sanes.

La processó va per dins però sempre s’ha pres les lesions amb esportivitat.

És que des del principi corres amb aquest risc i ho saps. L’esquí et demana una exigència al cent per cent i si no estàs bé ho pagues, com el peix que es mossega la cua. Hi ha hagut altres coses, com ara problemes amb la federació.

Problemes amb la FAE?

Punts de vista diferents i coses de les quals no vull parlar però que també han estat importants per prendre la decisió.

L’esquí ha estat sempre una part clau de la seva vida.

Quan començava a caminar ja em van posar un esquís als peus i em recordo sempre esquiant. Ho he viscut sempre i ho he fet tota la vida. De fet, deixo la competició d’alt nivell però no deixaré d’esquiar.

Des de fa cert temps ja li volten projectes pel cap.

Començo a treballar amb Salomon com a representant de la marca i imatge a Andorra i, d’alguna forma, em permetrà no desvincular-me d’aquest món. Faré algunes curses de proximitat i que jo vegi que tampoc no em generaran problemes.

Fa vuit anys del seu debut en circuit FIS.

Una carrera massa curta però amb molts bon records. Em quedo amb la primera vegada que vaig estar a Kitzbühel, la mítica pista de descens [a Àustria] a la Copa d’Europa, i em va impactar bastant. Estava mort de por [riu] però d’això me’n recordaré sempre.

La bicicleta no la deixarà.

No, no! [riu] Però si participo en alguna cursa serà sempre per gaudir-la, que crec que ja he patit prou durant tots aquests anys.