“Continua havent-hi àmbits masculinitzats a la política”

Quina és la premissa de l’estudi?

En primer lloc, analitzar la participació política femenina al país, tant comunal com nacional, per veure l’abast de l’escletxa de gènere a la política andorrana i també identificar els factors que ho dificulten i ho faciliten.

Quina ha estat la metodologia?

Comprèn el període constitucional i es basa en entrevistes a grups de dones que estan en càrrecs de representació i lideratge a la política com ara conselleres generals, ministres, cònsols majors i menors i cònselleres de comú.

Quines són les conclusions?

He constatat que al llarg del temps s’incrementa la participació de la dona i s’arriba inclús a la igualtat, però continua havent-hi àmbits més masculinitzats, com per exemple finances o ordenament territorial, i àmbits com sanitat, afers socials o educació on estan més presents les dones.

Quines dificultats s’hi troben?

Em transmeten dificultats com ara la conciliació de la vida familiar. La càrrega de treball dificulta, per exemple, anar a buscar les criatures a l’escola, donar-los el sopar, etc. Això, que en altres contextos és difícil de gestionar, dificulta també en la política perquè les dones a la política i fora d’ella pateixen càrrega desproporcionada de treballs de cures no remunerats.

Accedeixen més tard les dones a la política per això?

L’edat per accedir a la política no ha estat analitzada perquè ha estat un estudi qualitatiu. Però en general se sap que les dones que participen en política tendeixen a tenir menys fills que els companys polítics o s’hi incorporen quan tenen més anys.

Hi ha altres dificultats?

Les persones amb què vaig parlar no em van manifestar sentir-se discriminades directament, però sí en altres factors com que se les sentia però no se les escoltava, quasi sempre en àmbits masculinitzats, com ara les finances. I també alguns comentaris sobre l’aparença. Continua havent-hi una atenció que no es donaria sobre l’home.

Alguna altra conclusió?

Costa trobar dones candidates. I també sembla que es dona l’efecte de penya-segat de vidre. Una de les entrevistades em va dir que tenia la sensació que es presentava dones en llistes perdedores després de la renúncia de càrrecs històrics masculins per aquest fet.

I les facilitats?

El que sí que sembla que al ser un país petit, hi afavoreix. Literalment, perquè les institucions estan a prop físicament. En altres contextos, les dones estan menys disposades a canviar el seu lloc de residència, com una capital, per exercir un càrrec.