A grans trets, ens podria resumir de què tractarà la xerrada que oferirà avui a la Llacuna?
Hi explicaré que avui dia es parla més que mai d’espiritualitat, però no sabem si existeix un esperit humà. També hi plantejaré la pregunta de com podem definir amb claredat i distinció l’esperit humà, si és que acceptem que existeix.
Com podem accedir a l’espiritualitat en una època en què les institucions religioses tradicionals han perdut la força que tenien abans?
Abans l’espiritualitat estava cooptada per la religió. Al segle XX l’espiritualitat se’n separa, fins al punt que avui dia podem afirmar que s’hi oposa. Sovint es contraposa ser un esperit lliure a pertànyer a una religió organitzada, però aquest discurs oculta que l’espiritualitat contemporània pot ser problemàtica.
Per què?
Hi ha espiritualitats que són un producte de màrqueting. No totes les formes d’espiritualitat que es practiquen avui dia són iguals, però sí que la majoria són formes de religiositat líquida, fetes de retalls de tradicions religioses diverses, que s’adiuen molt bé amb l’individualisme i estan allunyades de qualsevol idea de projecte polític. Són la religió perfecta per al capitalisme liberal perquè ho redueixen tot a un problema individual.
En aquest punt són molt diferents de les religions tradicionals. Sí, en les religions tradicionals hi ha més o menys explícit un projecte polític. Això, com demostra la història, també pot tenir aspectes molt negatius i destructius.
És expert en l’obra de Xavier Zubiri. Per què encara és tan desconegut aquest filòsof espanyol?
Encara està per descobrir. A Espanya és ignorat. Si hagués nascut a França, seria un autor de capçalera per als filòsofs arreu del món. A l’Espanya de la seva època no encaixava perquè el panorama intel·lectual estava dominat pel marxisme, d’una banda, i l’Opus Dei, de l’altra, i ell anava per lliure.
L’espiritualitat ha de formar part del currículum escolar?
Sí, però l’educació no pot dependre de les institucions educatives. Les famílies no se’n poden desentendre.
Doni’ns consells per tenir una vida espiritual més rica.
Si entenem l’espiritualitat com la interioritat i l’autoconsciència, una de les vies per accedir-hi és trencar l’aïllament i relacionar-se amb els altres d’una manera autèntica, és a dir, cara a cara. La comunicació mediatitzada per les xarxes socials tendeix a reduir les persones a coses.
2/2
RespondreDes del meu punt de vista, l'espiritualitat pretén conèixer el món invisible. L'espiritualitat pot ser un mitjà de transcandància, però també de decadència.
Totes les grans forces del món són invisibles. Ningú ha vist mai el vent, però veiem el seu efecte, quan les fulles dels arbres s'allunyen volant.
Ningú va veure l'electricitat, però veiem els trens elèctrics en marxa, i els forns elèctrics, cuinant els àpats.
L'espiritualitat és la recerca del coneixement i l'experiència del món invisible.
La conferència va ser molt, per desgràcia, lluny d'aquestes preguntes i molt pobre de contingut.