Aleix Coll

“El fitnes m'ha ajudat a espolsar-me complexos”

En la seva primera competició va aconseguir guanyar la Copa Catalana de la disciplina a Santa Cristina d’Aro. Amb 21 anys, i enquadrat a la categoria Men’s Physique júnior, l’andorrà va ser el millor dels 79 participants a la cita.

Aleix CollURIEL PHOTOGRAPHY

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Guanyar una Copa Catalana en la primera aparició no està gens malament.

Sabia que faria un bon paper i que aniria bé perquè hi ha una feina darrere, però ni molt menys m’esperava guanyar.

Quin objectiu tenia quan va arribar al torneig.

Sempre està present la vessant competitiva i clar que penses a guanyar però donava prioritat a agafar experiència. A partir d’aquí, gaudir del moment sense perdre la intenció de voler guanyar.

Deu haver estat un orgull.

Totalment. A més, a Andorra no som molts els que ens dediquem al fitnes, culturisme o el wellness i sempre és bonic representar el teu país i que se’n parli.

Sempre diu que el seu entrenador, Javi Oropeza, n’és una peça clau.

És la persona amb qui m’he preparat des de principis d’any però fa 4 mesos em va ajudar a arribar al nivell que estic ara. N’entén moltíssim i ha estat amb mi en tot moment, reajustaments, canvis de dieta... sense ell no ho hauria aconseguit.

En una competició de fitnes, què és el que més puntua?

A la meva categoria es busca un físic més estètic, amb les formes ben definides. Es busca una simetria, unes línies i formes del cos concretes, una cintura petita, pit, abdominals i espatlles.

Fa pinta de ser un esport molt sacrificat.

En tots els aspectes i no només en l’alimentari. Has de tenir molta constància i deixar fora molts capricis. A l’hora d’entrenar no és tan complicat, ja que no deixa de ser anar al gimnàs i fer el que t’agrada.

Quan es va iniciar en aquesta disciplina i com va sorgir?

Des dels 15 anys m’entrenava i aquest esport em va permetre espolsar-me complexos i tabús i em va fer millorar com a persona. Als 18 ho vaig deixar aparcat però l’any passat ho vaig reprendre amb molta força perquè volia tenir un objectiu.

És un esport, el fitnes, ple de tabús? Quins?

Crec que sí. Andorra és un país petit i la gent no està acostumada a veure cossos treballats i el que es fa és criticar. A més ja es pregunten que si prens alguna cosa i erròniament aquest esport s’ha relacionat amb les substàncies dopants i no té perquè ser així.

Què li diria a un esportista que es volgués dedicar al fitnes?

Que ho provi i que se superi a ell mateix, independentment de la gent i dels resultats que obtingui. Les comparacions ja arribaran, ja que si va amb la feina feta i content amb ell mateix, ha aconseguit el més important.

tracking