x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Albert Pià

“Compartir és de les coses essencials de l'ésser humà”

Albert Pià

Albert Pià

Albert Pià

Actualitzada 19/09/2021 a les 11:56
Comença la seva formació musical a Andorra?
Sí, fins als 16 anys al conservatori, amb professors com Jaume Solé i Tomàs Preibsch.


I la continua a Tolosa?

Faig el batxillerat musical i també classes teòriques, però allí és on tinc més temps per practicar l’instrument.

Per què la guitarra?
Va ser una decisió conscient, però no sé ben bé per què, la veritat. Pot ser que tal vegada com als anys 80 hi havia una gran tradició de solistes de la música rock amb la guitarra... Pot ser per això.


Però ve d’una família musical?

La música és una cosa que he portat des de molt petit. La meva mare em va donar permís per dir en una entrevista que quan era petit, de bebè, taral·lejava recolzat sobre un llitet en escoltar els meus germans tocant el seu instrument. Al meu pare li haguera agradat tocar el piano, però eren temps difícils.

Com arriba a Neuchâtel?
Perquè un amic em va dir que hi havia un concurs per ser professor i m’hi vaig presentar. L’entrevista va anar de forma positiva, a classe l’alumne va respondre molt bé i va ser tot molt natural. A finals d’agost del 2013 ja donava classes i puc dir amb molt de plaer que aquí hi ha molt bona sintonia també.


Dissabte passat va fer un concert a la Casa Rull.

Tocar a casa és molt especial perquè són records de l’adolescència i la infància. Cada cop que toco a Andorra, com que hi ha gent coneguda, em dona una motivació tan gran que em motivo per fer-ho millor. La música és una forma de ser un mateix. De compartir moltes emocions.

Compartir la música?
Compartir és una de les coses essencials de l'ésser humà. Amb la música es pot expressar l’amor, la tendresa, la ràbia, la melancolia, la joie de vibre…

La guitarra és un instrument sacrificat, paga la pena aconseguir el virtuosisme?
El problema del concertista és que ens podem passar moltes hores fora de la gent. I nosaltres fem la música per estar amb la gent. Quan la corda està massa tensa pot haver-hi el risc d’una saturació. Paco de Lucía deia una mica això també i que a les hores abans d’actuar la situació d’incertesa era terrible. Jo he entès que a la vida no s’ha de voler ser el millor.

Com es veu en el futur?
El que busco no és que la gent em digui que soc el millor, sinó que el que vull és estar bé dintre de la meua pell, la meva salut física i mental i estar amb harmonia amb mi i amb els altres. I amb la música ho puc aconseguir.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts