“En un dia al desert vius un carrusel d'emocions”

D’on ve aquesta passió?

Neix de tenir l’Albert Llovera, el meu oncle, a casa i escoltar aventures infinites. Amb 17 anys vaig provar la moto i quan vaig arribar a la universitat vaig començar amb un entrenador personal. Em va fer marcar-me un objectiu... i el primer que em va venir al cap va ser fer el Dakar en moto.

L’hi veurem aquest any?

No ho sé. Si surt seria genial, però ara estic centrada en la Copa del Món de Bajas.

I la seva aventura, quina és?

N’hi ha moltes. Una vegada em vaig perdre de valent al mig del desert. Són situacions en què ni tu mateixa saps com reaccionaràs. Vaig tenir un petit atac de pànic de cinc segons, però vaig aconseguir sortir del mar de dunes i retornar a l’assistència.

Què sent quan fa ral·lis?

Quan soc al desert, que és el que a mi m’agrada, sento una mescla de tot: de molta pau i, alhora, molta tensió, perquè si et perds és complicat retrobar-te. Pot passar de tot. En un dia al desert vius un carrusel d’emocions... com en un mes a la vida normal.

És supersticiosa?

No tinc cap mania. És una modalitat en què ets al mig del no-res i l’assistència canvia de lloc cada dia. Es mou tant material que probablement no podria seguir cap ritual.

Com es prepara mentalment?

El que tens a casa ajuda molt, però des del primer minut vaig recórrer a una psicòloga esportiva. Amb vint anys vaig començar a fer ral·lis que duren de sol a sol... només et tens a tu i has d’aprendre a reaccionar.

És una noia en un sector molt masculinitzat. Com es viu?

Et trobes de tot. Hi ha gent a qui es nota que no li sembla bé, però la majoria em cuiden moltíssim. És una modalitat molt soferta i ens ajudem entre tots, això és el que més m’agrada.

Últimament l’hem pogut veure de copilot amb la Mercè Martí.

Em va trucar el seu equip i quan ens vam conèixer vam connectar moltíssim. Ja hem fet dos ral·lis juntes. Les dues estem aprenent, jo concretament a comunicar el roadbook perquè ella sàpiga què trobarà.

En qui s’emmiralla?

Em fixo en la Rosa Romero, que té tres filles i ha fet molts Dakars en moto. Hem compartit ral·lis on érem les dues úniques noies. Però també admiro moltíssimes altres persones de qui intento agafar la passió i les ganes de fer les coses.

Què la mou?

Durant molt temps no sabia per què feia ral·lis. Amb el temps he descobert que el cos m’ho demana. Al final, l’inconscient és el que em porta.