La perla siberiana

Situada en plena Sibèria, Irkutsk no és precisament la ciutat més turística de Rússia, però la seva bellesa i la proximitat amb el llac Baikal la converteixen en una parada obligatòria dins de la ruta ferroviària del Transsiberià, tant si el nostre destí és Vladivostok com Pequín. A diferència de la capital siberiana, Novosibirsk –que es va fundar a final del segle XIX a partir d’un assentament de constructors de la línia del ferrocarril, i que des d’aleshores ha crescut de manera exponencial–, Irkutsk té molta més història al darrere.

Una petita caserna de cosacs va donar origen a la ciutat el 1652. El seu objectiu era recaptar impostos provinents del comerç de pells a la zona, una activitat que en aquells primers anys va ser el pal de paller del desenvolupament econòmic i urbanístic d’Irkutsk.

Però el gir fonamental en la seva història es produiria el primer terç del segle XIX, amb el desembarcament dels desembristes: artistes, aristòcrates i pensadors de Sant Petersburg que, inspirats per les idees de la il·lustració i la Revolució Francesa, van formar part de la rebel·lió del desembre del 1825 contra el tsar Nicolau I, a qui van exigir reformes democràtiques al país.

L’alçament va fracassar. Els líders del moviment van ser afusellats i la resta de rebels van ser detinguts i deportats a Sibèria. D’aquesta manera, Irkutsk es va convertir de la nit al dia en el centre social i cultural d’aquests intel·lectuals. Malgrat estar condemnats a treballs forçats, els desembristes van instruir la població local en mètodes de cultiu, ciències, literatura, arts i música, produint-se en conseqüència un important desenvolupament cultural a la ciutat.

Els vestigis d’aquella època encara són presents a Irkutsk, ja que és l’única ciutat de Sibèria que conserva les isbes, cases tradicionals construïdes en fusta, que també van ser fruit de l’arribada dels desembristes. Aquest tipus d’arquitectura –ara marginal–, conviu amb els grans edificis senyorials de l’avinguda Karl Marx –la principal artèria de la ciutat–, i les construccions funcionals de l’època soviètica. Una bona mostra d’aquesta dualitat es pot apreciar a la plaça Kirov, el punt neuràlgic d’Irkutsk, que està flanquejada per dos edificis estilísticament antagònics: l’ajuntament, de línies neoclàssiques, i la seu del govern regional, molt més austera.

No t'ho perdis

Catedral de Kazan

Hi ha moltes esglésies ortodoxes boniques a Irkutsk, però aquesta és amb diferència la més majestuosa. Els seu original disseny i els colors vius la converteixen en visita imprescindible.