x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Ivan Caro

“No busquem Beethovens. Això ja ho fan a altres llocs”

Vol apropar la cultura a tots els públics 30 anys. Urgellenc. Músic, educador social i amant del Pirineu que crea projectes en l’àmbit cultural. Des de fa molts anys utilitza l’art com a eina de transmissió generadora de coneixements
Actualitzada 21/02/2021 a les 12:31
Com va començar?
Des que vaig començar la carrera a la Universitat de Barcelona vaig voler mesclar dos mons, la música i les arts. Crec que les arts són una eina molt important per crear vincles amb els col·lectius amb els quals podia treballar com a educador social. Llavors em vaig especialitzar en música comunitària.


Després d’estudiar va tornar als Pirineus...

Sí. Aquí vaig començar a treballar amb diferents entitats que es dedicaven a les arts com a eina de transmissió. Utilitzaven l’art per apropar-se a l’altra persona per millorar alguna capacitat que aquesta no tingués desenvolupada. Les arts com a generadores de coneixement i d’acompanyament.

Llavors va ser quan va començar a treballar per a la Fundació ONCA?
Sí. Tenia ganes d’apropar els meus coneixements a l’equip. El que fa molt bé l’ONCA és unir diferents col·lectius. És un win-win. Vaig començar amb grups de Meritxell i Xeridell. Fèiem sessions a Sant Julià on sempre hi havia un músic o dos. Llavors hi havia algú altre que s’encarregava de la part més actoral. A partir d’aquell any, vaig seguir treballant amb l’ONCA en diferents tallers. Actualment hi ha tres projectes en actiu: Música al Claror, els Joves SRCA i Joves de l’Hospital de Dia. Estem treballant amb joves i amb gent amb discapacitat, però s’han fet coses a la presó, amb gent gran...


En què consisteixen exactament aquestes sessions?

Ara es diuen música i creativitat. El que fem és despertar, jugar, crear i emocionar a través de les arts. En aquest cas, música i dansa, ja que també hi participen professionals de Líquid Dansa. Amb activitats i jocs, doncs, utilitzem la música per despertar i desenvolupar les capacitats de les persones, sobretot la part cognitiva. Segurament altres arts també ho poden aconseguir, però la música és molt universal. A vegades, fins i tot, venen músics de l’Orquestra Nacional. Però no busquem crear Beethovens. Això ja ho fan a altres llocs. Tenim objectius diferents.

Parla de musicoteràpia?
No, és diferent. Nosaltres fem música i acció social.


Com va viure el confinament?

No ens vam aturar. Des de l’ONCA, juntament amb la Teresa Areny, en Pep Farràs i en Joan Hernández vam decidir fer setmanalment càpsules de música. Era una continuïtat al treball presencial. Creàvem contingut musical i social perquè monitors poguessin utilitzar als seus centres, o bé els pares amb els seus fills des de casa. Així aconseguíem que no es desvinculessin de la part artística i social. Va tenir molt bona rebuda, tant des dels centres com dels particulars. Vam aconseguir entrar emocionalment a l’altra persona. La música és molt poderosa.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts