Lluís Cartes
“Poder pujar a l'escenari i treballar ja és tot un èxit”
Va participar en el concert ‘Música per la Memòria’. 45 anys. Andorra la Vella. Es va iniciar en el món de la música quan tenia sis anys i des de llavors no ha parat de tocar diversos instruments, començant pel violí, passant per la guitarra i fins a la bateria.
“Poder pujar a l'escenari i treballar ja és tot un èxit”
Com combina la música clàssica amb la contemporània?
Era un concert de boleros i per donar un punt de ball es va decidir posar-hi percussió, juntament amb el contrabaix per oferir un ambient més mogut. Llavors, vam fer un ritme més bolero, llatí, per donar-li aquest repunt de base rítmica llatina per guanyar més ambient.
Com es va adaptar al format clàssic del concert?
La formació clàssica la tinc perquè quan era petit vaig començar a estudiar violí a Andorra. Tot i que tenia una mica oblidat això de llegir partitures, ja que la percussió treballa més amb esquemes, però va ser una gran experiència. M’hi vaig adaptar i vaig canviar una mica el xip contemporani.
Quina va ser la seva sensació més immediata?
Va ser divertit, m’ho vaig passar molt bé i també vaig sentir molta gratitud per haver pogut tocar amb grans talents com l’Elias Porter i Francesc Planella. Compartir amb ells això és molt especial perquè tenen molt de talent.
Com es va preparar l’actuació?
Els dies abans del concert em vaig escoltar tots els valsos, intentant familiaritzar-me amb les melodies, tot i que molts ja me’ls coneixia. Vaig haver de treballar, però només poder pujar a l’escenari i treballar ja és tot un èxit.
Quina és la situació dels artistes amb la pandèmia del coronavirus?
Anem fent com bonament podem. Jo de moment tinc la sort que segueixo treballant, però el que faig ara són els bolos i espectacles que no vaig poder fer l’any passat per la irrupció de la pandèmia. El que realment ens fa por és la crisi econòmica que vindrà a partir de la primavera, temem que els agents culturals deixin d’apostar per la música i els artistes arran de la situació actual.
El confinament li ha aportat inspiració?
No gens, al contrari. No em venia de gust posar-me a compondre, aquesta és la meva professió i ho faig quan estic treballant. Estant a casa confinat em vaig dedicar a altres coses, com estar per la família i el fill, fer esport. No em va agafar la neura aquesta de començar a compondre com a altres artistes.
Quins projectes té al cap?
Ara mateix estic acabant el meu pròxim disc d’estudi, que si tot va bé sortirà durant el mes de febrer, ja tan sols falta enllestir el disseny i planxar el disc.
La música és una de les seves passions.
Correcte. M’apassiona el poder que té de transmetre i poder-ho compartir amb l’altra gent. A banda del poder curatiu que té la música en l’àmbit psicològic. La música és com una droga a la qual estem enganxats els artistes, ens atreu i no ens en podem desfer, és addictiva i encisadora.