“La designació de director tècnic va ser de casualitat”

L’experiència va ser estranya. Estàs dins de la bombolla de la Copa del Món i, a part de la mascareta, tot va ser molt normal. Però, és clar, per arribar a la pista i per sortir-ne has de passar els protocols i quan surts més enllà de l’àrea d’ar­ribada ja és una catàstrofe.

Un desert.

Sí, perquè estava tot tancat, no hi havia l’estació oberta, no hi havia restauració, els hotels tancats i no hi havia res. La veritat és que va ser molt impactant perquè la diferència entre estar a dins i a fora era terrible. D’alguna manera la situació era surrealista però, evidentment, era una Copa del Món.

Una Copa del Món desdibuixada.

No diria això. La sensació de ser-hi no me la treu ningú i l’experiència, malgrat les circumstàncies, va ser molt gratificant. A la bombolla no canviava res, hi havia premsa, fotògrafs, càmeres i tot el que hi ha sempre en una competició així. La satisfacció i el reconeixement són grans però si ho posem dins el sac Covid potser es magnifica tot més perquè hi ha una feina important i un esforç al darrere per organitzar una competició en temps de pandèmia.

Restriccions a banda, el pòsit és molt dolç.

Van ser dues Copes del Món com a delegat tècnic i, en aquest sentit, vaig acabar molt content. Tot va sortir molt bé i van sortir dues curses molt bones, amb dificultats, perquè el temps no va acompanyar en alguns moments, però en línies generals la sensació va ser excel·lent.

Què fa un delegat tècnic?

És com l’àrbitre al futbol. A més, hi ha el personal de la FIS que són els que segueixen tota la Copa del Món, els que lideren les reunions i els que porten la batuta. Es posen a disposició del comitè organitzador, que sempre va canviant.

Com va sorgir l’opció de ser el delegat a Val-d’Isère?

De casualitat. Al maig, quan es comuniquen els calendaris, normalment sempre es publiquen els delegats tècnics de cada competició i en el de Val-d’Isère va quedar desert. No sé si per la baixa d’algú o el perquè, però quan va arribar el novembre em van trucar a mi per si estava disposar a fer-ho.

Li va costar molt donar el sí, li ho pregunto amb ironia.

[Riu] Uf, moltíssim, sí, sí. Els vaig dir que ja em podien apuntar que hi aniria el dia que fos.

A més, serà el cap de cursa a les finals de Copa del Món a Andorra del 2023.

En marxar Jordi Pujol a la FIS quedava vacant la plaça. Em fa moltíssima il·lusió i, a més, era la mà dreta del Jordi tots aquests anys i tenim certa experiència en aquest camp. Entenc que si la FIS va trucar a la meva porta per ser director tècnic a la Val-d’Isère va ser en bona part per això.