x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Manuel Alonso

“El mètode s'ha d'adaptar a l'alumne i no a l'inrevés”

És l’organitzador de la tercera edició del Festival internacional de guitarra d’Andorra. 39 anys. Nascut a Ciutat de Mèxic i resident a Andorra la Vella. Té el títol superior de música en guitarra flamenca. Coordina el centre artístic musical la Grandàlia, on proposen una visió d’interculturalitat.
Manuel Alonso

Manuel Alonso

Manuel Alonso

Actualitzada 10/12/2020 a les 06:20
Com han sigut els preparatius del Festival internacional de guitarra d’Andorra?
Aquest ha sigut un any anormal perquè el festival té diferents parts, com classes magistrals, que enguany no hi seran per la pandèmia. I habitualment tenim diferents perspectives sobre el mateix instrument, ja que fem actuacions de guitarra moderna, clàssica i flamenca. I com que no hem sabut fins al final si tindríem la subvenció de Cultura i del comú d’Andorra la Vella al final ho hem centrat en un acte únic per unir totes les forces portant l’Orquestra de Guitarres de Barcelona. A més, comptarem amb una taquilla inversa en què tots els beneficis aniran a favor de la Creu Roja Andorrana.


Un convidat de renom...

Sí, l’Orquestra de Guitarres de Barcelona és reconeguda en l’àmbit internacional i és la més important d’Espanya, sent el Palau de la Música Catalana el recinte que l’acull assíduament i sempre amb gran èxit d’afluència del públic. Estan centrats en els repertoris clàssics, però alhora presenten diferents estils. Aquí vindrà el seu director, Sergi Vicente, i com a solistes Marina Carrilho i Olga Kobekina.

Parli’m de vostè i la seva predilecció pel gènere de guitarra flamenca...
Doncs jo quan estudiava ja em vaig interessar per la relació de la guitarra flamenca amb la música mexicana. I va ser llavors, fa uns 15 anys, quan vaig venir a Barcelona per estudiar guitarra flamenca, una llicenciatura que només s’imparteix també a Còrdova i Rotterdam. I jo soc el primer mexicà a tot el món que té el títol superior de música en guitarra flamenca. I, a través de la comunitat mexicana d’Andorra, fa sis anys he començat amb el projecte d’una escola de música enfocada a la guitarra flamenca.


I té adeptes entre el públic andorrà?

Sí, és clar. La visió de la Grandàlia centre artístic musical, que porto amb el meu soci Jordi Barceló, és de proposar una oferta diferent que fins ara no es feia al país. Certament hi ha conservatoris que tenen una visió clàssica de la música, les escoles privades tenen més una visió moderna del rock i nosaltres proposem una visió d’interculturalitat, que agrupa la música llatina, el jazz o el flamenc.

Es mostra convençut que aquesta aposta té recorregut...
És que ens hem trobat que hi ha alumnes i gent que no necessàriament ha d’aprendre a tocar un instrument de la mateixa forma. Hi ha diferents maneres d’ense­nyar a desenvolupar les habilitats musicals. Per això penso que és el mètode el que s’ha d’adaptar a l’alumne i no a l’inrevés. Normalment estem acostumats que als conservatoris hi hagi un mètode ja establert d’aprenentatge amb uns paràmetres de nivells molt definits, quan es pot fer el mateix amb una altra música.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts