Per ser veterinària s’ha d’estimar els animals des de ben petita?
Jo penso que sí, que és una d’aquelles feines vocacionals. Des que tinc ús de raó volia ser veterinària i sempre m’han fascinat els animals. El meu pare em deia que havia d’estudiar medicina, que tenia més prestigi, però és que a mi m’agradaven els animals! I una altra cosa que em va apassionar des de petita són les pel·lícules de Tarzan i tots els paisatges idíl·lics que hi apareixien.
Quan vivia amb els pares ja tenia animals a casa?
Sí, a casa teníem coloms missatgers i el meu pare, com que
Confirmo que és una gran persona: és ma germana, la conec des de q vaig néixer. A casa teníem tota mena d'animals, sobretot gossos alguns recollits del carrer) i un canari q el pare va trobar al carrer (calva i asmàtica). Quan érem petites la Mercè va trobar un pollet de pardal. El va cuidar tant bé que se li posava sobre l'espatlla; tenia una gàbia al pati amb menjar i la porta oberta: entrava i sortia quan volia.Com a professional, no em refio de ningú més. Té un sisè sentit, ull clínic. Vinc expressament de Badalona per portar-li els meus animals. L'única vegada q vaig anar a un altre vet amb la gossa per una urgència de vida o mort, la van operar malament. Com q no es refeia li vaig portar a la Mercè. Va fer tot el q va poder però ja era massa tard. La va ajudar a morir mentre em deixava estar abraçada a la Wanda. Vam plorar molt totes dues. Fa l'impossible i més abans d'eutanasiar un animal i quan ho ha de fer, li dol com si fos seu. És molt bona veterinària pq és una gran persona
Respondre