“Les oportunitats sovint ens arriben vestides d'amenaça”

Vivim enmig de canvis constants, però preferim creure en un ideal d’estabilitat que no existeix?

Tenim tendència a cercar l’estabilitat perquè ens sentim segurs en la rutina, en el que anomenem la nostra zona de confort. Per tant, quan se’ns planteja una situació nova sovint ens fa por el canvi, experimentem pensaments negatius i tot plegat ens bloqueja a l’hora de prendre decisions.

No tot canvi ha de ser necessàriament un problema.

Ens han educat per cercar la seguretat a la vida i, consegüentment, en la por al fracàs. Per això, la manera com valorem una situació de canvi dependrà de la nostra pròpia mirada apreciativa i de la importància que donem a valors com la constància o l’esforç. La mirada apreciativa del jovent acostuma a ser molt baixa.

Segons el que posen als currículums, molts joves i no tan joves podrien ser candidats al Nobel.

A l’hora de redactar un currículum, o de presentar-nos en societat, optem pel que pensem que cal dir, pel que s’entén com a políticament correcte. Però després, quan a l’entrevista de treball demanes que t’expliquin alguna experiència en positiu, és quan la majoria es bloquegen.

Com podem rebatre, doncs, els pensaments negatius que deia?

És important tenir ben present que només canviarem si volem canviar. Tothom té oportunitats a la vida, però les oportunitats sovint arriben vestides d’amenaça. Tot canvi, favorable o no, implica sacrificar una part del present; la qüestió, doncs, és valorar si el que ens aporta la nova situació compensa el que deixem enrere.

En un moment de crisi com ara, com ens hi hem d’enfrontar?

Amb la pandèmia tot s’ha agreujat perquè ara com ara no tenim cap opció per sortir-ne. En general, quan ens veiem abocats a un canvi reaccionem negant-lo, després ens enfadem i, finalment, ho acceptem i, per tant, creixem.

I tot es complica encara més quan hi intervenen les relacions sentimentals.

A la majoria de nosaltres no ens han educat per saber expressar les nostres emocions i sentiments. És important saber reconèixer quines emocions sentim i demanar ajuda, si cal, per molt que ens costi fer-ho. I també hem de saber identificar quines pors ens assalten i qüestionar-les. Hem de ser conscients que la gran majoria de problemes que anticipem que passaran finalment no succeeixen.

Realment hi ha una recepta per gestionar les emocions que serveixi per a tothom?

No hi ha receptes universals, però va bé entendre dues coses: què puc aportar de positiu a allò que faig, potenciar el que tinc i qüestionar si vull canviar en allò que em manca, i, en segon lloc, que tothom pot canviar, si vol, i la decisió depèn només d’un mateix.