“En tots els països m'han allargat la mà”

No és una bogeria, és una evolució, m’agrada molt la muntanya, havia fet rutes a peu, eren de setmanes, de poc més d’un mes i un dia penso que per què no somiar en gran. Però després vaig trigar dos anys a prendre la decisió.

La preparació és complexa.

Primer has de vèncer les teves pors. És un viatge llarg, del qual no saps si tornaràs, has de deixar casa, feina, família, amics. I després tampoc no sabia de ningú que hagués fet la volta al món caminant, no tenia referents.

Planejava les rutes diàries, fer tants quilòmetres i he d’arribar fins a aquí?

Depèn. Si l’entorn és segur, improviso, però de vegades travesses regions delicades. En alguns països de Centreamèrica com Hondures o el Salvador m’han intentat assaltar amb ganivets i has de planificar molt bé les jornades per passar la nit a cobert. Després travesses altres regions com les jungles al Nepal, que hi ha elefants, tigres, anacondes, mosquits, que de vegades els animals petits són els més perillosos. He dormit en tot tipus de llocs, temples budistes, mesquites, comissaries, jardins de cases...

Persones que emprenen viatges similars al seu sempre en destaquen la humanitat, la solidaritat que s’hi troben.

Caminar és el mitjà transport més lent i exposat que hi ha, si la humanitat fos dolenta el meu viatge hauria estat impossible. De vegades tenim una visió una mica distorsionada perquè són tot males notícies i tenim pors, però la majoria de la humanitat és bona o, si més no, no té l’afany de molestar-te, que de vegades ja és suficient. En tots els països, independentment de la cultura, la religió, l’idioma, en tots, m’han allargat la mà.

Després d’aquesta experiència, i de la segona que va fer, l’expedició Nemo, nedant 2.500 quilòmetres, què en pensa quan es nega el canvi climàtic?

Sembla que comença a haver-hi més consciència però tot això s’ha de traduir en accions i estem en una dècada decisiva. Ho he vist amb els meus propis ulls, al cercle polar àrtic està pujant el nivell del mar i els esquimals que hi viuen han de construir murs perquè ja no es congela. Després, el problema dels plàstics. He vist litorals i platges plenes d’escombraries. I estem perdent a ritmes alarmants biodiversitat.

I com és la tornada a la rutina?

Tinc la fortuna d’haver trobat el meu camí, fer expedicions, conèixer el planeta i el propòsit de la defensa del medi ambient. Ja estic pensant en una nova expedició, però porten anys de preparació. Però entre expedició i expedició hi ha una adaptació i després de tres anys fent la volta al món a peu al principi seguia dormint a terra o sentia un soroll a la meva esquena i em girava.