Blanca Fernández

“El tema de les connexions verticals és primordial”

Va prendre part en la jornada ‘Andorra, ciutat amable’ parlant de les urbs del segle XXI. De 30 anys, està graduada per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Granada i el 2016 es va incorporar a PMMT, empresa especialitzada en arquitectura sanitària avançada

“El tema de les connexions verticals és primordial”PMMT Arquitectura

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Com ha vist les ciutats andorranes en l’adaptació del segle XXI?

Pel que fa als vials per a vianants em consta que s’ha treballat molt els darrers anys, però, és clar, avui en dia hem de pensar en totes les persones que van pel carrer. És a dir, no només les persones que van amb cadira de rodes o que no hi veuen, sinó també les que tenen alguna diversitat cognitiva, sensorial, de mobilitat... sigui crònica o temporal. I això requereix molt més que fer les vies per a vianants.

Cap on s’hauria d’avançar per tal de poder comunicar una ciutat com aquesta, que té una orografia tan complexa?

El tema de les connexions verticals és primordial. Estem en una orografia muntanyosa, que ho fa tot més complex, però igualment abordable. Cal començar per tenir un estudi global, que analitzi com es comporta cada espai i element per a cada diversitat funcional. Això permet trobar la solució per millorar-lo per a tothom.

I quan s’ha fet l’estudi?

Una vegada s’ha fet, aconseguir que totes les voluntats es trobin i anar més enllà. Perquè es tendeix a actuar als llocs més visibles i més turístics de les ciutats, però s’ha de vetllar perquè l’accessibilitat universal que facilita una metodologia com Clear Code Architecture® arribi a tots els barris. Aquesta interconnexió és molt important.

Aixecant el focus, cap on es dirigeixen les ciutats del segle XXI?

Les ciutats van cap a una automatització. És a dir, la tecnologia ens afectarà cada cop més, per exemple amb els semàfors, però també amb molts altres dispositius de l’àmbit de les smart cities. També cal tenir en compte que la gent cada cop passa més temps en espais interiors i quan és fora requereix que els exteriors siguin de més qualitat.

Com s’aconsegueix?

Tenint en compte això, la ciutat ha de ser inclusiva, capaç d’acollir totes les persones que tenen algun tipus de discapacitat ja sigui permanent o temporal. Cada cop més hi ha més persones grans, i s’estima que en 40 anys la meitat de la població occidental serà major de 65 anys. L’envelliment poblacional és tot un repte.

La tecnologia implica connectivitat. Com es fa compatible?

Aquí falta una gran quantitat de normativa en general! És a dir, cada cop anem més a un gran consumisme, a tenir el millor, l’últim del mercat... I el que probablement és l’última tecnologia, consumeix molt més. Però en contrapartida, les persones com que cada vegada es troben més dissociades del que són les coses naturals, el que és sa... tot i que s’estan fent esforços per tornar cap aquí i cercar espais on poder respirar.

I com s’aconsegueix?

Hem d’arribar a un punt de balanç, entre ni estar incomunicats ni hiperconectats, i posar per davant la salut de les persones.

tracking