Maria López

“La carn andorrana és un bon producte i es ven sola”

Propietària de la Carnisseria Àngela de la Massana des de fa 29 anys L’andorrana és una de les primeres carnisseres que van treballar amb Ramaders d’Andorra i no ho ha deixat de fer des que l’associació va començar a caminar, ara fa una vintena d’anys

“La carn andorrana és un bon producte i es ven sola”E. M.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Treballa amb Ramaders d’Andorra des que va començar el projecte?

Sí, des del primer dia que van començar ara ja fa vint anys. Abans que es posés en marxa Ramaders d’Andorra treballava amb un se­nyor que tenia vedells aquí, a Andorra, i quan en matava algun me’l venia. I quan va començar el programa m’hi vaig introduir. La carn andorrana és un bon producte, que es fa aquí i que es ven sol. I a la clientela ja la tinc acostumada a aquesta carn.

Com ha evolucionat Ramaders d’Andorra en aquests vint anys?

Vaig començar amb la vedella i després amb el xai, que té molt bona qualitat. El problema és que no hi ha prou producció, perquè si hi ha carn d’Andorra jo venc només carn d’Andorra perquè és el que em demanen els clients. Ara hi ha més producció que quan van començar, tenim més tria i pel que fa al servei estic molt satisfeta.

Quina és la qualitat de la carn d’Andorra respecte a les foranes?

Vedella no en venc que no sigui d’Andorra. Només a l’estiu, que paren tres setmanes, si m’he quedat sense carn agafo vedella espanyola. Però la carn d’aquí és millor, no fa aigua ni escuma. És molt molest que facis un bistec o cuinis un estofat i que se t’empleni d’aigua. La carn d’aquí no ho fa i aquest és un valor afegit.

Fa quaranta anys que és carnissera, com han canviat els hàbits dels compradors?

Per compte propi fa 28 anys que hi treballo i al sector de la venda de carn uns quaranta. Com han canviat els hàbits? En el cas de les dones ara tenen menys temps per dedicar-se a la cuina. Busquen el producte ja preparat i que només l’hagin de posar al foc. I ara s’ha incorporat l’home a la cuina. Els dissabtes, per exemple, el 80% dels clients que tenim són homes. Els homes s’han de fer seva la cuina.

Com s’ho fa per competir amb les grans superfícies?

Amb una gran superfície no pots competir en preu, ho has de fer en qualitat i en servei, tot i que sempre tens errors. El que ens diferencia és el servei, si el client vol fer un fricandó saber-lo aconsellar i que quedi satisfet. És molt agradable quan l’endemà un client ve a la botiga i et felicita perquè la carn li ha quedat bona.

Les botigues tradicionals, de barri o de poble, tenen futur amb els nous hàbits de consum?

Per tenir futur hem d’evolucionar. Cada vegada la gent vol perdre menys temps a l’hora d’anar a comprar. Les botigues tradicionals s’han d’adaptar a les noves tecnologies, per exemple. Que ens puguin fer la comanda des d’internet, que puguin veure el nostre producte i que puguem fer el servei de portar la comanda a casa. Tot i que sempre hi haurà el client que li agrada anar a la carnisseria, veure el producte i triar. Però hem d’evolucionar.

tracking