“Era l'hora que el portés algú que els necessités més”

Vaig començar fa dos anys fins a la setmana passada, que vaig decidir que ja l’havia portat prou temps i que, a més a més, ja el tenia suficientment llarg, i per tant que era el moment que el portés algú que el necessités més que jo.

Sent tan jove, amb només tretze anys, per què vas decidir emprendre una iniciativa d’aquest tipus?

Doncs perquè crec que s’han de fer més perruques amb cabell natural i no amb materials sintètics, ja que no és el mateix, i fins i tot les sintètiques moltes vegades piquen. Llavors, vaig pensar que aquelles persones que el necessitin, perquè tenen alguna malaltia que els fa caure el cabell, puguin tenir una perruca en bones condicions.

I com sabies que hi ha iniciatives solidàries com el cas de les per­ruques?

Ho vaig començar a veure a través de les xarxes socials. Vaig veure que hi havia una noia mexicana que havia fet el mateix i em va inspirar a fer-ho. També conec una altra noia que va donar el seu cabell, però que va decidir rapar-se al zero. El que passa és que jo vaig decidir que no volia rapar-me el cap.

I per què vas decidir sumar-te a la iniciativa fa dos anys i no abans o després?

Perquè demanen 20 centímetres i en aquells moments jo no els tenia. Havia de deixar créixer el cabell per poder donar-lo. En el cas dels adults és una mica més, són 30 centímetres. Per això vaig començar fa dos anys i quan vaig tenir la mida necessària vaig decidir anar a la perruqueria per donar-los.

Per què, com és el procés?

Doncs arribes a la perruqueria, en el meu cas vaig anar a la Perfumeria Júlia que es troba al centre d’Andorra, davant l’Illa Carlemany, i allà et fan una trena, llavors te’l tallen i et donen un diploma. Et fas una foto amb el cabell i finalment poses la trena en una bossa que envien cap a Barcelona, perquè Júlia té un conveni de col·laboració amb una empresa d’allà, que es diu Mechones solidarios, que és sense ànim de lucre, i és qui confecciona les perruques.

I què vas sentir?

Vaig sentir emoció però no vaig notar gaire la diferència en el primer moment. Ara sí que veig que els tinc molt més curts, però no em desagrada.

Per què consideres que és important involucrar-se en projectes com aquest?

Perquè es poden ajudar aquelles persones que no poden tenir la mateixa felicitat que nosaltres. El cabell és una cosa important per a una gran part de la societat, i llavors crec que cedint el meu cabell, ja que jo sí que tinc la sort de poder tenir-ne, puc ajudar-les, ni que sigui una mica.