Miquel Company

“No hi ha societat sostenible real sense el comerç local”

Participarà en una xerrada sobre el creixement sostenible de les ciutats al Serenalla Market. Nascut a Menorca, de 33 anys. És tècnic en gestió administrativa i prevenció de riscos laborals. Els darrers 4 anys va fer de conseller de projecció econòmica i ocupació al Consell Insular menorquí.

“No hi ha societat sostenible real sense el comerç local”Consell insular de menorca

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Com es treballa a Menorca per aconseguir un creixement sostenible?

Menorca és una illa molt estacional, de dos o tres mesos, i amb una forta dependència econòmica del turisme. Quasi un 80% del PIB ve d’aquí. I la resta, de la indústria i sector primari. La feina que fem és transversal, treballant en diferents àrees, amb entitats i societat civil, per tenir una visió transversal del problema.

La intenció llavors és posar èmfasi en el sector primari.

Ens trobem que a Menorca produïm unes 28.000 tones de producte i només un 60% es queda a Menorca. El problema és que en consumim quasi 80.000 tones. És un percentatge ínfim de producte que produïm respecte el que consumim. La necessitat que tenim és d’enfortir el sector primari, que com a tot arreu passa una crisi brutal amb la globalització.

Quines semblances té amb Andorra?

Tots els territoris, més grans o més petits, tenen aquests hàndicaps. Andorra tindrà la seva capacitat de producció però és també una porta d’entrada de dues grans potències alimentàries. A Menorca els vaixells arriben amb tomàquets del nord d’Àfrica o de Múrcia en deu hores i el producte és fresc, està en bones condicions, està ben envasat i és més barat. Però la gent ha de pensar que un tomàquet local té un preu i els que arriben de fora, un altre.

A què es refereix?

Si comptessis el cost real dels tomàquets que arriben en vaixell, no només hi ha el de producció, sinó també el de la precarització laboral de les persones que cullen, els pesticides i eines que s’utilitzen per produir-los i el transport. El cost ambiental i laboral d’alguns productes li pot costar al planeta moltíssim. No hi ha societat sostenible real sense el comerç local.

La producció en massa.

Anem també a intentar conscienciar la gent amb això. No dic que no consumeixin productes d’altres llocs, nosaltres no som capaços de produir el 100% dels productes que hem de consumir. Necessitem consumir productes de fora. A més, hi ha moltes empreses que exporten i si no compres tampoc et compren.

Està conscienciada, la gent?

Estem a l’inici. És veritat que cada cop se’n parla més. Però estic una mica cansat de sentir-ho. No és culpa de la gent o els polítics o les grans indústries. És culpa de tots. El canvi d’hàbitat ha de venir per tothom. S’ha d’involucrar tothom amb grans polítiques. És l’hora dels polítics valents.

Corre perill de ser una moda i no materialitzar-se?

El risc és que mentre en parlem ens creiem que ho estem fent i a la vegada ens carreguem el planeta. Pensem que ja fem prou amb un petit gest. Alguna cosa aconseguirem però de moment no hi ha canvi de paradigma.

tracking