“Estem convertint el planeta en un abocador d'ànimes”

Me’n vaig anar amb vint-i-cinc anys perquè se’m feia molt difícil continuar vivint a la ciutat. A banda que és molt car viure-hi, des de petit he sabut que volia viure enmig de la natura.

I va triar el Solsonès per comprovar-ho?

Uns amics em van parlar d’una casa que es venia prop de Solsona. Vaig anar a veure-la i em vaig decidir de seguida. Em va semblar que allà recuperaria aquell plus de dignitat que s’ha perdut a ciutat.

Molts joves de ciutat fan el pas de viure a pagès, però la major part desisteixen poc després.

No és senzill fer aquest canvi de vida. Suposo que depèn de la força de les teves conviccions i de la capacitat de resiliència. En el meu cas, va coincidir que mesos abans de marxar havia trencat amb la parella, i al cap de tres mesos d’instal·lar-me allà vaig conèixer la que avui és la meva dona.

Ha tingut mai la temptació de tornar a Barcelona?

Des del principi he tingut clar que no hi havia marxa enrere. En tot cas, més endavant pot ser un pas intermedi però per anar a un lloc més feréstec o per conèixer altres cultures.

Sabia res de la vida a pagès quan hi va anar?

No gaire, però Barcelona té l’avantatge que està envoltada de boscos, i amb el meu avi anàvem sovint a caçar bolets, a collir herbes i flors, i he pogut viure molts anys en un estret contacte amb la natura.

I ara viu del que conrea?

No. La feina de conrear l’hort ens la prenem com una mena de militància, però amb això sol no podríem viure tota la família. La meva dona és mestra i jo faig feines en l’àmbit de la comunicació, a banda d’escriure.

Així, està fent trampes!

No hi estic d’acord. O, en tot cas, tothom fa les mateixes trampes, perquè, tal com està muntada la nostra societat, si no aconsegueixes una petita parcel·la de mercat a Barcelona, tant si escrius llibres com si fas formatges artesans, no t’arriba el sou.

Però vostè defensa precisament un altre model de societat.

Això mateix. Reivindico un altre tipus de ciutats que no siguin els caus estressants que són ara. I reivindico poder criar els meus fills en una societat més justa i respectuosa amb les persones i amb el medi ambient.

Li preocupa que etiquetin el seu treball com a part d’una moda?

No m’amoïna gens perquè ho faig per convicció, com un compromís vital, i el que es fa d’aquesta manera sempre perdura en el temps. Les grans corporacions tenen interès que tot sigui una moda passatgera, però és així com estem convertint el planeta en un abocador d’ànimes.