“Per al teu futur tot suma, si tens la voluntat que sumi”

La rutina forma part de l’àrea de confort, que comprèn tot allò que coneixem, sigui positiu o negatiu, i que sabem com enfrontar-nos-hi. L’objectiu del taller era precisament aprendre com gestionar situacions no previstes, adverses o favorables, i les opcions de canvi que ofereixen.

Això pressuposa que sempre pots fer allò que vols fer, però gairebé mai no és així.

El meu avi solia dir que si no pots fer el que t’apassiona has d’aprendre a apassionar-te pel que fas. Ningú no sap com serà el futur a llarg termini, però sí que pots intentar condicionar el futur immediat. Tot suma si tens la voluntat que sumi, malgrat que això implica un alt grau d’autoconeixement i saber aprofitar les oportunitats. I també tenir present que la sort existeix. Hi ha persones que semblen tenir-ho tot de cara i d’altres amb veritable mala sort.

Com és que tot i viure immersos en una realitat canviant encara no hem après a gestionar les situacions imprevistes?

Perquè el sistema educatiu encara està arrelat en èpoques anteriors. S’ha anat introduint la tecnologia a les aules, però encara no hi ha les connectivitats adients. A més, convivim persones de moltes generacions, i això afegeix un grau de dificultat a la gestió del canvi.

L’experiència ja no es un grau?

Sí que ho és, però a un altre nivell: tot canvia tan ràpid que de tant en tant és bo abaixar el ritme, prendre distància i esperar un temps prudencial abans d’adoptar determinades decisions.

Va estudiar i va treballar uns anys als Estats Units; què el va moure a tornar a Catalunya?

Vaig venir per un afer familiar. Tenia la intenció d’estar-m’hi només un any, però quan vaig retrobar les meves arrels ja no vaig poder tornar als Estats Units.

Com a coach va treballar amb els joves de La Masia; com valora aquesta experiència?

Va ser una de les més interessants de la meva carrera professional. Són joves sotmesos a unes expectatives tan altes, fins i tot en l’entorn familiar, que cal ajudar-los a créixer i a madurar ràpidament; i sobretot cal ajudar-los a entendre que és bo tenir un pla B per al futur, potser fins i tot allunyat del món de l’esport.

No fa pas tant de temps ningú no parlava de coaching i ara hi ha força gent que s’hi dedica. Com puc distingir qui és un bon coach i qui no ho és?

En primer lloc, cal que tingui experiència professional en l’àmbit en el qual vols l’acompanyament d’un coach, ja sigui l’equip executiu d’una empresa o la relació amb els fills o altres membres de la família, per exemple. Al capdavall, el coaching consisteix a aplicar la teva experiència vital a casos concrets, i això demana tenir empatia i saber crear un clima de confiança plena.