“La vulnerabilitat és el que uneix més les persones”

La conferència que vaig fer va ser utilitzant com a excusa l’últim llibre que vaig publicar, que es titula d’On venen les idees, on plantejo que el que és interessant no és convidar que l’infant tingui una idea sinó que potser és molt més interessant acompanyar-lo perquè tingui la idea. El sistema es basa en la idea que l’infant ha d’estar tota la primària assegut i avaluat, com a la secundària i la Universitat. És la pitjor manera de poder obrir-se a la creativitat.

Què proposa per canviar-ho?

Convido que les aules de tant en tant es converteixin en pistes de circ, és a dir, que puguin entrar-hi ballarins, narradors, poetes, actrius i compositors i que això es faci des d’una mirada no avaluativa sinó celebrativa de la vida. També és important dignificar el silenci. Tots aquests idiomes artístics són els que ens permeten saber qui som.

La creativitat va relacionada amb l’esperit crític?

Sempre defenso que els artistes han de tenir un punt rebel per proposar una mirada del món diferent respecte a la que hi ha. Tot artista té un punt de rebel·lia a l’interior que fa un bé a la comunitat.

Vostè es considera un artista?

Sí, em considero un artista. Em dedico a escriure contes, vinc del món de l’espectacle. Fa anys vaig venir a actuar en espectacles de carrer pedagògics a Andorra. Abans d’arribar al món de la formació, assessoria i teràpia estava vinculat al teatre de carrer, dels guions de televisió, de la ràdio i de l’escriptura.

Per què va decidir fer el camí cap a l’educació?

Jo em dedico també a donar formació narrativa terapèutica i creativitat a moltes institucions, com ara la masia del Barça, als Mossos d’Esquadra, a moltes empreses d’àmbit internacional on els ensenyo moltes vegades a fer cohesió d’equips o a treballar en favor de la creativitat sempre utilitzant com a excusa el que les persones narrem o les històries que ens expliquem.

Quines altres aptituds es desenvolupen gràcies a la creativitat?

L’educació emocional, per exemple. Als cicles de conferències proposem eines i recursos i idees als mestres per portar l’educació emocional a l’aula perquè gràcies a això moltes vegades podem saber què ens passa, podem expressar-nos, podem definir els nostres desitjos, guanyem aptituds per relacionar-nos i, òbviament, és molt més fàcil treballar des d’aquí.

Dels diferents col·lectius amb què ha tractat, quins problemes més freqüents ha detectat?

He tractat amb presos, polítics, empresaris i molts col·lectius diferents, però en l’interior no són tan diferents. Hi ha por a la mort, es vol dignificar el desig. En les vulnerabilitats hi ha grans tresors. El que més uneix les persones no és la fortalesa, sinó la vulnerabilitat.