“Tinc moltes ganes de seguir xafant escenaris”

A poc a poc. De moment encara estic una mica en xoc, ahir ho vaig celebrar amb la família i ja estic pensant què faré amb l’EP, però a poc a poc.

Com arriba fins al concurs de la Fada?

Vaig participar en un concurs en el qual vaig conèixer gent i va ser com la manera d’apropar-me a tot això. I llavors vam començar a buscar més. El meu pare em deia ‘et pots apuntar aquí, et pots apuntar allà’, buscàvem per Facebook, per internet, i aquest que feien a la Fada Ignorant em va fer gràcia i vam voler provar-ho, però sense més, sense cap pretensió.

El seu pare li fa de ‘road ma- nager’.

Tal qual [riu].

Fins ara té una trajectòria limitada.

Sí. Aquest estiu vaig fer el primer concert, dels que dura una hora i mitja. Però abans havia tocat com a molt 20 minuts en un bar. I de concursos sí que n’he fet algun més, que ha estat el que m’ha anat engrescant a seguir participant perquè m’ho passo molt bé, n’aprenc molt i a més és la manera d’entrar en contacte, perquè jo vaig –entre cometes– sola...

Vostè i la guitarra.

Sí, a més conec músics, però tampoc hi tinc relació, no estudio música, i els concursos m’ajudaven a saber com funcionava tot. Vaig començar a concursar fa un any i mig a Tortosa, em van donar el segon premi i vaig dir ‘ostres, mira, m’ha agradat, m’ho he passat súper bé i a sobre m’han donat el segon premi, tirem endavant’. I al maig em van donar un premi a la millor cançó a Xàtiva i llavors ja vaig buscar la manera de fer un concert a l’estiu per veure com anava. Va ser el que em va fer que m’ho cregués. I fins a la Fada, que ha estat sorprenent també.

I ara? Com es planteja el futur?

Ara he acabat la carrera de Psicologia i estic a l’Institut del Teatre, tinc una mica més de temps i els premis i veure la resposta del públic... Va ser el que em va xocar més del concurs, abans que diguessin el meu nom la gent ja cridava Lia, i vaig pensar ‘que fort!, ara el jurat diu un altre nom i el grup se’n va indignat’ [riu].

Això és connectar.

Això és el que a mi m’omple, i llavors sí que tinc moltes ganes de seguir xafant escenaris i d’estar en contacte amb la gent. I el fet de poder fer un EP, que és una cosa que jo havia somiat, però com una cosa llunyana, i que ara és real, fa que potser em replantegi una mica cap on vaig, per aprofitar al màxim aquesta oportunitat, per veure què passa.

Com definiria el seu estil?

Jo definiria la meva música com a molt simple, crec que les lletres tenen molt de pes, el que es diu, només hi ha una guitarra i l’he après a tocar per poder fer les cançons, és totalment un acompanyament.