Roser Tort

“En veure el Transbord, el meu home s'hi va ficar de cap”

Passió per la fonografia 82 anys. Acaba de cedir a l’Institut de Música d’Andorra la Vella una col·lecció de 1.800 discos de vinil de música clàssica i òpera que havien estat del seu marit, Joan Codina Rovelló, mort el desembre del 2016.

“En veure el Transbord, el meu home s'hi va ficar de cap”

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Vostè tenia una autèntica fonoteca a casa seva.

Hi havia més de 2.000 discos... perquè a part dels que he cedit a l’Institut de Música també n’hi havia d’altres que he regalat a diverses persones.

No els escoltava?

Eren del meu marit, i en realitat jo no sabia ni el que hi havia. Sabia que tot era música clàssica i moltes coses les coneixia, però no sabia quin valor tenien aquests discos. Com que era una cosa que el meu home s’estimava molt, vaig pensar que havia d’estar en un lloc com l’Institut, on se’n pot treure un profit entre la gent realment interessada en la música. Ho vaig consultar amb les meves filles i no hi van veure cap problema.

I com van reaccionar a l’Institut de Música?

Els vaig trucar i li vaig proposar al director, el David Sanz, que vingués a fer un cop d’ull als discos. El primer que em va dir va ser: “Ostres, realment aquest senyor n’entenia molt, de música”. Em va assegurar que hi havia algunes gravacions extraordinàries, de col·leccionista. Així que s’ho va emportar. D’això ja en fa sis mesos, i durant aquest temps s’ha dedicat a catalogar els discos.

Quins enregistraments destaca?

Alguns de curiosos com el primer disc que van gravar els germans Lluís i Gerard Claret amb el pianista Albert Attenelle, el conegut com a Trio de Barcelona. És tan difícil de trobar que es veu que ni els Claret el tenen.

El seu marit era un autèntic melòman, doncs.

Sí, ja de petit estava enganxat a la ràdio, que a la nostra època era l’única manera d’escoltar música. Ja de més gran, sempre que podia anava al Palau de la Música, a Barcelona, on vivíem. Aleshores les entrades del galliner costaven cinc pessetes. Poc després ja va començar a comprar discos, i la col·lecció va augmentar encara més quan vam venir a viure a Andorra, fa cinquanta anys.

Andorra, el paradís del disc.

Quan vam venir aquí per primer cop, el primer que va veure va ser la botiga Transbord, i ja s’hi va ficar de cap.

I sempre va escoltar vinils?

No. Quan va sortir el CD també va començar a comprar-ne. I amb el DVD igual: va col·leccionar-ne un munt d’òpera i de música clàssica. De tant en tant li agradava posar els discos de vinil, però va arribar un punt, per culpa de l’Alzheimer, que es va oblidar de com funcionava el tocadiscos. I al final fins i tot va deixar d’agradar-li la música... Una llàstima.

Sembla que escoltar discos de vinil torna a estar de moda.

Sí, però hem arribat a un punt que la gent escolta música al mòbil, que no sé com s’ho fa. Ara ho tenim tot allà: telèfon, càmera, televisió i equip de música. És lògic que s’hagi d’anar avançant, però tot és molt més fred.

tracking